“El negoci dels negocis és el benestar de les persones”

Tinc 64 anys. Vaig néixer a Ratlam (Índia) i visc a Boston. Soc economista, professor de tecnologia a Harvard, Boston i Monterrey. Estic divorciat i tinc tres fills (33, 29 i 27), un amb necessitats especials. Política? Liberal progressista. Creences? Soc

Sí, i aquest bon nom només l’ofereix un conjunt de bones pràctiques internes i externes, empàtiques.

O un traçut rentat de cara.

No! Existeix el greenwashing (rentat verd) per aparentar ecologisme, i altres maquillatges de façana: són inconsistents, tots acabem veient l’engany.

La veritat sempre aflora?

Sempre. I penalitza haver mentit. Avís a navegants: no surt a compte.

Doni un consell reputacional. Busqueu un win-win (tots hi guanyen) col·lectiu, que el propòsit sigui ajudar a millorar el món. Si amb l’activitat empresarial algú no hi guanya, quelcom falla.

Entesos.

I que ningú no pateixi dilluns al matí. La idea medul·lar és servir, ser útil: servir el cap als seus empleats, servir els empleats als clients... Preocupar-se per l’altre.

I aquestes idees, d’on li venen?

M’entristia l’espectacle d’empreses amb grans beneficis i grans abusos, abans de la crisi del 2008, i la crisi em va empènyer a emprendre un altre capitalisme.

Defineixi aquest altre capitalisme.

Guaridor, compassiu, empàtic, del costat de la felicitat i el sentit, amorós.

Hi va haver amor en la seva família?

La mare prodigava amor incondicional.

I el seu pare?

Fort, ambiciós, emprenedor, inquiet, agosarat, engegava iniciatives... Per això vaig viure de nen a tants llocs: l’Índia, Barbados, Califòrnia, el Canadà...

Què va aprendre?

A Califòrnia em va impactar veure a la tele els assassinats de Robert Kennedy i Martin Luther King: vaig voler un món millor, apostar per la humanitat capaç d’arribar a la lluna.

Em referia al seu pare...

Ah, admirable emprenedor i incompetent emocional, gens amorós amb mi.

Ja ho veig: vostè ha equilibrat pare i mare en el seu capitalisme conscient.

Té raó, l’ambició i l’amor han de servir l’un a l’altre: emprendre amb tot l’amor i estimar amb tota l’empenta.

Ja ho entenc: una ambició amorosa, un amor ambiciós.

Això serà el Sant Greal: alta iniciativa personal i elevat amor incondicional. Això superarà el caduc xoc entre capitalisme i comunisme que va omplir el segle XX.

A tots dos els va faltar cor.

Adam Smith ja ho tenia clar, però m’ho va recordar molt bé Herb Kelleher quan va escriure: “El negoci dels negocis és el benestar de les persones, ahir, avui i demà”.