Muntanya de Sant Ramon (Sant Boi)

L’estiu no és només una realitat estacional, sinó un moment vital ple de d’experiències acumulades al llarg dels anys i, per tant, de subjectivitats i emocions passades i presents, i expectatives futures. Moltes d’aquestes vivències estan relacionades amb espais, llocs i racons amb colors, olors, sons i sabors que impregnen els nostres sentits i s’instal·len per sempre en el nostre record.

I si em pregunten per una imatge que simbolitzi un moment estival, no puc evitar situar-me en evocacions de proximitat geogràfica i familiar, que no deixen d’estar plenes de calidesa i de tota mena d’intensitats. Tot plegat, també com a reivindicació i reclamació de les realitats urbanes metropolitanes, que són entorns de gaudi i alhora de descans estiuenc. Perquè això ha estat així durant generacions i ara és també una realitat més freqüent del que pensem. Carrers, barris, pobles i ciutats metropolitanes que han crescut i s’han ordenat i reinventat per arribar a ser el que són ara: no només llocs per residir, treballar, estudiar i prosperar, sinó també llocs amb història, patrimoni, paisatge, cultura, oferta esportiva, de serveis, restauració, hostaleria... En definitiva, indrets que són propers per gaudir, viure i conèixer amb una mirada diferent, de descoberta i esbarjo, aprofitant l’estiu. La foto que proposo és la muntanya de Sant Ramon, a Sant Boi de Llobregat, de referència metropolitana. Es tracta d’un mirador únic envoltat d’un entorn forestal meravellós des d’on es pot veure la comarca del Baix Llobregat, que, a les portes de Barcelona, barreja platges, muntanyes, conreus agraris, patrimoni històric, gastronomia i oferta cultural. Un estiu metropolità ple de diversitats que generen curiositat i troballes permanents de tresors, a vegades amagats per prejudicis i estereotips que els han allunyat de la gent.

Un estiu també ple d’imatges d’infantesa humil que ara s’han transformat i dignificat per acollir tothom.