La Vanguardia (Català-1ª edició)
Via lliure per a Meloni
La divisió a l’esquerra italiana catapulta la ultradreta un mes abans de les votacions
Feia temps que l’ex primer ministre italià Enrico Letta, actual secretari general del Partit Demòcrata (PD), estava intentat teixir un front ampli capaç de plantar cara a la coalició de dretes, que –amb la seva unitat indestructible– lidera els sondejos italians. El seu somni era formar un bloc progressista potent per frenar els ultradretans Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni, guanyadora a les enquestes, a l’estil dels suports que va rebre Emmanuel Macron a la segona volta de les presidencials franceses contra Marine Le Pen.
Però Itàlia no és França, i l’atomització de la seva política ha fet miques qualsevol pla d’unitat del centreesquerra. Un mes abans de les eleccions anticipades que se celebraran el 25 de setembre, la divisió és insalvable i està catapultant Meloni, una romana de 45 anys aliada de Vox i que va militar en les joventuts neofeixistes que té tots els números de guanyar a les urnes amb la Lliga de Matteo Salvini i la Forza Italia de Silvio Berlusconi.
Després que aquests dos partits i el Moviment 5 Estrelles (M5E) tombessin l’Executiu de Mario Draghi al juliol, el PD es va moure amb rapidesa per sumar al seu bloc la centrista Acció de l’exministre Carlo Calenda, un personatge en alça que ja s’havia postulat –sense èxit– com a alcalde de Roma. La unió era imprescindible: la llei electoral italiana, coneguda com a Rosatellum, afavoreix clarament les coalicions repartint 221 parlamentaris en circumscripcions uninominals on s’emporta l’escó el candidat que obtingui un vot més que la resta. El pacte amb els liberals es basava a completar l’obra deixada a mitges per l’expresident del Banc Central Europeu, especialment el pla de recuperació, tot i que va ser breu. Poc després el liberal Calenda va abandonar la coalició i va decidir aliar-se pel seu compte amb Itàlia Viva, de Matteo Renzi, i proposant un tercer pol de centre a l’electorat. El seu argument va ser que el PD havia decidit sumar altres formacions d’esquerra i comunistes amb qui se sentia incòmode. Per la seva banda, els sondejos els donen si fa no fa un 6% dels vots.
El resultat és una esquerra que, segons una enquesta d’EMG feta entre el 8 i el 9 d’agost, suma un 31,5% dels vots, davant el 48% de
TOTAL CENTREDRETA
FONT: la dreta. L’M5E, a la baixa, també es presenta per separat i amb prou feines arriba a un 10%. Letta els va tancar les portes de la coalició després que giressin l’esquena a Draghi a l’última tempesta política italiana.
Meloni no perd el temps i ja ha fet el primer míting a Ancona, capital de les Marques, una regió governada pel seu partit i considerada el laboratori polític dels ultradretans. “És una batalla personal, vull alliberar aquesta nació. No tinc por!”, va llançar davant uns mil seguidors en aquesta ciutat de l’Adriàtic la que es podria convertir en la primera dona que dirigeix el país.
El programa de Meloni no és gaire diferent del d’altres partits ultradretans europeus. Carrega
Els centristes Acció i Itàlia Viva han decidit presentar-se separats del Partit Demòcrata
Un escenari atomitzat
La líder de Germans d’Itàlia vol millorar la imatge exterior negant “un canvi autoritari”
Meloni ha publicat amb finalitats electorals un vídeo d’una violació d’una dona ucraïnesa en ple carrer
contra la immigració, les institucions europees o els lobbies LGBTI. Al seu primer comici, Meloni no va dubtar a atacar la gestió comunitària de la pujada dels preus de l’energia, tot i que es va afanyar a subratllar que no vol sortir de la UE. Aquestes últimes setmanes s’ha concentrat a provar de presentar-se a l’exterior com una líder fiable, i fins i tot ha llançat vídeos en tres idiomes diferents (anglès, espanyol i francès) negant qualsevol “deriva antidemocràtica” i subratllant el suport a Ucraïna. Els seus valors, ha dit, són pròxims al Likud israelià i als republicans dels Estats Units. “He llegit que la victòria de Germans d’Itàlia suposaria un desastre, que conduiria a un canvi autoritari, a la sortida d’Itàlia de l’euro i altres ximpleries d’aquest tipus. Res d’això no és cert”, promet, malgrat que el seu partit és l’hereu polític del neofeixista Moviment Social Italià, format pels aliats de Mussolini el 1945.
El seu protagonisme també li ha portat polèmiques sonades. La darrera, publicar un vídeo explícit d’una violació d’una dona ucraïnesa en ple carrer per un sol·licitant d’asil, utilitzant l’agressió amb finalitats electorals malgrat la desesperació de la víctima. També ha proposat de posar fi a les “desviacions” dels joves. “Per desviacions em refereixo a ús de drogues, abús d’alcohol, desordres alimentaris. Meloni diu que els obesos són desviats? Imagina’t si puc dir aquestes coses, quan he estat obesa i he estat assetjada”, s’ha defensat ella. ●