La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els EUA proven d’estovar Israel davant un possible acord nuclear amb l’Iran
Washington envia a la UE la seva resposta a la proposta de pacte amb Teheran
Washington va respondre ahir a la proposta de la Unió Europea per a un pacte nuclear amb l’Iran que rescati l’acord assolit el 2015 entre les potències mundials i Teheran, suspès des de fa quatre anys pel rebuig unilateral del llavors president Donald Trump. L’Executiu iranià estudiava ahir a la nit la resposta del Govern de Joe Biden mentre el primer ministre israelià, Yair Lapid, pressionava els Estats Units i la UE perquè no firmin el pacte. L’acord aixecaria les dures sancions econòmiques imposades a la República Islàmica a canvi que aquesta última acceptés una estreta supervisió internacional del seu programa nuclear a fi d’impedir que fabriqui la bomba atòmica.
L’equip de Biden va remetre la seva resposta a Brussel·les, que al seu torn la va enviar a Teheran, sense fer públic el contingut. Ho va fer alhora que intentava estovar els governants israelians davant la possibilitat d’acord amb l’Iran. Per això, l’assessor de Seguretat Nacional dels EUA va traslladar dimarts al seu homòleg israelià, Eyal Hulata, “el seu compromís que l’Iran no obtindrà mai armes nuclears” i el suport “ferm” de Biden respecte a “la capacitat d’Israel de dissuadir els seus enemics i de defensar-se davant qualsevol amenaça, incloent-hi l’Iran i els seus aliats”.
Però Lapid es va mostrar inflexible, i ahir va apressar els líders occidentals que renunciïn al “mal pacte” que tenen sobre la taula, a parer seu fruit d’una manipulació dels iranians que Biden i els seus aliats haurien consentit mansament. El projecte d’acord –va adduir– no compleix la condició establerta pel mateix Biden: “Evitar que l’Iran es converteixi en un Estat nuclear”, va dir.
Lapid va afegir que l’acord proporcionaria a Teheran un guany inesperat que destinaria a enfortir el seu programa nuclear i a finançar perilloses organitzacions de la regió, algunes de les quals operen a les fronteres d’Israel; en concret, la supressió de les actuals sancions a l’Iran equival, segons Lapid, a un xec de 100.000 milions de dòlars a l’any “per desestabilitzar l’Orient Mitjà”.
El governant israelià va avisar, a més a més, que el possible pacte “no obliga Israel”, que “actuarà per evitar que l’Iran es converteixi en un estat nuclear”.
Als Estats Units, a Lapid i al seu Govern els donen suport alguns demòcrates i bastants republicans. Com l’ultraconservador senador de Texas Ted Cruz, que va qualificar l’acord de “catastròfic” i va prometre treballar per garantir que es bloquegi i finalment es reverteixi.
Al bloc occidental es tem, d’altra banda, que Rússia, una de les
Lapid diu que l’Iran guanyaria amb el pacte 100.000 milions a l’any que destinaria a “desestabilitzar” la zona
potències involucrades en l’acord del 2015 però ara marginada per la invasió d’Ucraïna, aprofiti la fi de les sancions a l’Iran per intensificar les seves transaccions amb aquest país, incloent-hi les de petroli i armes. D’altra banda, l’Iran podria aprofitar per omplir el buit deixat per Rússia al mercat petrolier europeu en virtut de les sancions a Moscou.
Dimecres l’Iran va iniciar exercicis per provar drons que els EUA temen que pugui subministrar a Rússia i que aquest país utilitzi a Ucraïna. I l’exèrcit dels Estats Units va anunciar atacs aeris seus a la ciutat siriana de Deir ez-Zor contra instal·lacions suposadament utilitzades per grups afiliats al Cos de Guàrdies Revolucionaris de l’Iran. Teheran va negar tota relació amb l’objectiu de l’atac, i el Pentàgon va assenyalar que la seva acció no està relacionada amb les negociacions per a un possible pacte nuclear amb l’Iran. ●