La Vanguardia (Català-1ª edició)
El museu de cera del Congrés
El futur del Congrés dels Diputats passa per convertir la institució en un museu de cera. Cartellets en diferents llengües, guies ben formats i una botiga amb souvenirs ben lletjos per emportar-se a casa qualsevol cosa –un uixer en miniatura, per exemple– que cobreixi l’expedient com a inesborrable record de la visita. Els guies, convenientment ensinistrats i homologats, acoloririen, com és habitual en el seu gremi, els relats destinats a guiris, jubilats i parelles de futur incert amb anècdotes de dubtosa fiabilitat històrica però indubtable atracció morbosa. Com a punt final a la seva exposició, els guies descobririen a l’expectant visitant que la funció que complien les Corts va anar caient en desús fins que un president anomenat Pedro Sánchez se les va carregar del tot, després d’adonar-se que el confús procediment de fer lleis es podia substituir per decrets aprovats en Consell de Ministres que tot seguit, amb un lleuger xantatge mediàtic pel mig, la resta dels grups polítics acabaven convalidant amb més o menys entusiasme. Afegirien els guies, per ser escrupolosos amb la veritat, que Pedro Sánchez no va ser l’únic a abusar del decret llei, però sí que va aconseguir situar-lo –com el Reial Madrid amb la Champions– a un nivell que ningú no havia somiat mai abans que ell, cosa que va fer del Congrés un lloc del tot prescindible.
Avui s’aprovarà el reial decret llei 14/2022, d’1 d’agost, de mesures de sostenibilitat econòmica en l’àmbit del transport, en matèria de beques i ajuts a l’estudi, així com de mesures d’estalvi, eficiència energètica i de reducció de la dependència energètica del gas natural. Reproduïm el títol sencer per donar compte del calaix de sastre –a tall de llei d’acompanyament dels pressupostos– en què acaba convertit un text d’aquesta manera, aprofitant l’avinentesa. Inversions d’Aena, complements de beques als estudiants, nova normativa del transport de carreteres, ajuts a les navilieres, la calefacció a 19 graus, l’aire condicionat a 27, gratuïtat dels desplaçaments amb tren i un llarg carrusel de normatives a què no escau l’etiqueta d’“extraordinària urgència”, que és el que justifica governar a través del reial decret llei.
De fet, aquesta manera de gestionar els textos legals no parla bé del Govern central, però parla pitjor de les formacions polítiques que formen la comparsa que acaba sent la majoria. Al capdavall, són elles les que fan possible la paradoxa que sigui un Executiu com el de Pedro Sánchez, obligat en cada votació a obtenir els suports necessaris per tirar endavant les seves propostes, el que es pugui permetre el luxe de dirigir Espanya a través del decret llei. Els caixa o faixa que la Moncloa imposa al Congrés i la nul·la negociació, no ja amb els partits, sinó també amb les comunitats autònomes, que després s’hauran de fer càrrec del compliment de bona part de la normativa aprovada, permeten justificar el no del PP de Feijóo, també el de Cs –Vox és una altra cosa– i l’exigència de la seva tramitació a través de projecte de llei per incorporar al text els resultats de la negociació, no només amb les formacions polítiques, sinó també amb el teixit social i econòmic –el comerç, per exemple–, que se suposa que també mereixia ser escoltat, en la mesura que la nova normativa pot suposar per als petits comerciants importants desemborsaments econòmics.
En el pitjor de la pandèmia, el llavors secretari de Salut Pública de la Generalitat i ara conseller, Josep Maria Argimon, va alertar diverses vegades de la
Sánchez es permet el luxe de dirigir Espanya a través del decret llei
necessitat que les opinions públiques estiguessin per sobre dels governs, ja que amb la covid es corria el risc que els executius acabessin agafant el gust i el costum de governar per decret. És el cas, pel que sembla, de la Moncloa. Encara que, de fet, no feia falta una pandèmia per accelerar una manera de governar que ja ve de lluny. N’hi ha prou de tenir un respecte, diguem que més aviat limitadet, pel parlamentarisme i les seves bondats. Benvinguts al Congrés dels Diputats, un museu de cera.