La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rueda derrapa a les cendres
El nou president completa sense dificultats la transició després de la marxa de Feijóo, però els focs de l’estiu li enterboleixen l’horitzó
El principal problema de partida del president de Galícia, Alfonso Rueda, que just ara compleix els cent dies al capdavant del Govern gallec després de la marxa de Feijóo a Madrid, és el seu baix coneixement. Tot i això, a aquest estiu se li n’ha afegit un altre, els incendis forestals que han devorat 50.000 hectàrees on la muntanya és molt més que un paisatge; és un mode de vida. D’aquí la indignació amb què els ciutadans han acollit alguna visita del nou president a les zones afectades pels incendis.
Nascut el 1968, set anys després del seu antecessor, els cabells blancs de Rueda, de què Feijóo una vegada es va atribuir part de la responsabilitat, fan la falsa sensació de ser més gran. Però la seva imatge és més trempada, ja que no té això que va dir una vegada Loyola de Palacio d’“Alberto ho fas bé, però ets una mica fanfarró”. Tampoc no té l’aura de gran gestor que a Feijóo li van construir ja a l’Insalud i Correos. És un secretari d’Ajuntament que ha entrat a fer polític des de les Noves Generacions, amb l’experiència de 13 anys de número dos de la Xunta.
I d’aquí ve la principal crítica que se li fa, la falta d’innovació i d’un discurs propi sobre què cal fer amb Galícia.
En realitat, l’últim que el va tenir, amb els seus clarobscurs i el mannà dels fons europeus com a instruments, va ser Fraga Iribarne. Els seus successors, el socialista Touriño i el nacionalista Quintana, es van moure entre les promeses d’un canvi transformador i el continuisme que tant va decebre. Per Feijóo el fonamental era quadrar els comptes i, com va passar després d’una llarga espera, marxar a Madrid.
Amb el mateix govern que Feijóo, amb només una incorporació per suplir-lo a ell mateix, i sense l’equip d’assessors de l’anterior president que eren els veritables consellers i són a Madrid, Rueda aposta per donar més camp al seu gabinet. Però tret de comptades excepcions, els seus conselleiros manquen de pes polític. Aquesta situació i la contundent tot i que arriscada aposta per una secretària general, Paula Prado, d’ullal afilat però que pot donar notables moments de glòria mediàtica, constitueixen a priori els flancs oberts de Rueda.
El seu gran actiu, com sempre, és en l’oposició, que no s’ha encoratjat amb la marxa de Feijóo. Manté, això sí, la nacionalista Ana Pontón com la primera líder alternativa als populars en anys, amb la seva aposta per anar guanyant espais, mentre el PSdeG sospira per una remuntada del PSOE a Espanya.
El problema de Rueda és a la muntanya, ja que, encara que sigui un any molt difícil per la calor, aproximar-se a les 50.000 hectàrees cremades a hores d’ara és molt, si bé en el context d’un exercici molt dolent a Espanya. Des de la nit dels temps, quan hi havia personatges de la dreta que culpaven els nacionalistes dels incendis, aquests estan molt polititzats a Galícia. El 2005, Fraga continuava bramant contra el conselleiro socialista que a finals dels 80 se’n va anar a la Mediterrània de vacances amb Galícia en flames. Feijóo va utilitzar els greus focs del 2006 per desgastar PSOE i BNG. I l’esquerra ho va intentar el 2017.
Al PPdeG entreveien amb alguna aprensió el trànsit de Feijóo a Rueda. A l’oposició no li veien gaire problema, amb tots els ressorts polítics i mediàtics a favor dels populars. Va encertar l’oposició. Però la prova arribarà amb les municipals. ●
El seu gran actiu és a l’oposició, que no s’ha encoratjat amb la sortida de l’anterior president de la Xunta