La Vanguardia (Català-1ª edició)
El fortí funerari d’ultramar
El cementiri de les Corts acull un panteó amb les restes de soldats morts a Cuba i les Filipines
Té forma de fortí i al subsol conté 728 nínxols, tot i que aquesta xifra varia una mica segons la font. Es tracta de l’homenatge funerari als soldats catalans que van morir a les guerres de Cuba i les Filipines. S’erigeix al cementiri de les Corts i va ser finançat i inaugurat el 1904 per l’Ajuntament de Barcelona, segons el projecte de l’arquitecte Pere Falqués, conegut perquè va ser l’autor, entre altres obres, dels fanals del passeig de Gràcia.
Als dos costats del fortí, hi ha unes escales que baixen. Rere unes portes de ferro en forma de reixa s’accedeix a diverses sales amb centenars de nínxols grisos numerats. Unes plaques situades als accessos posen nom a cada número, a cadascun dels soldats que prèviament havien estat repatriats i que no van poder superar les ferides.
Els nínxols estan disposats en diverses sales en diferents nivells. Observar les sepultures, totes iguals i perfectament alineades, esglaia una mica, i més quan la monotonia uniforme dels nínxols es trenca amb poms de flors aïllats o les modestes inscripcions a llapis que alguns familiars van escriure alguna vegada en algunes de les làpides. N’hi ha d’antigues, però d’altres de tan recents com l’any 2011.
L’Ajuntament va decidir costejar aquest panteó el 1897, encara en plena guerra de Cuba i les Filipines. Estava destinat als soldats que morien als hospitals de Barcelona després de
El panteó del repatriat al cementiri de le Cort amb el mé de 700 nínxol gri o numerat
tornar malferits. Al principi van ser enterrats provisionalment en diversos cementiris, fins que per fi el panteó va ser inaugurat set anys després. Llavors, les restes van ser agrupades. Es calcula que més de 3.000 soldats catalans van morir en aquelles conteses; d’aquests soldats, una mica més d’un terç eren barcelonins.
Actualment les visites a aquest panteó són escasses, tot i que es mantenen tenint en compte la presència d’aquestes flors i fins i tot alguna bandera instal·lada recentment. Però a començaments del segle XX es registrava una afluència important de familiars i associacions de veterans, molts d’ells vestits amb els antics uniformes de ratlles. Tot i així, el pas del temps no ha aconseguit restar la solemnitat fúnebre de l’impressionant panteó. ●