El virus Borja Escalona

He estat uns dies pensant fredament si dedicava la columna d’avui a aquest personatge, perquè no se’l pot anomenar de cap altra manera. El meu cor em deia que, davant determinades classes d’estupidesa humana, la millor resposta sempre és la invisibilitat per evitar donar més publicitat de la que ja tenen a aquests tipus contaminants. Però aquesta vegada la raó s’ha imposat a aquest primer sentiment, perquè el cas de Borja Escalona ni és únic ni mereix que es passi per alt per la toxicitat que desprèn i que, desgraciadament, és cada vegada més habitual en determinades plataformes i xarxes socials.

L’individu en qüestió és el típic youtuber que en nom de la llibertat d’expressió i d’acció que li empara la creació de continguts confon aquest dret amb la mala educació, la mala pràctica i el risc que suposa tenir piròmans d’aquesta mena campant al seu aire; l’únic que fan és atemptar contra els drets i llibertats alienes, a més, per guanyar diners amb la fastigosa mirada dels qui li validen les pràctiques. El nom d’aquest senyor s’ha fet viral els darrers dies després d’una de les últimes malifetes per al seu canal: acorralar en directe una cambrera d’un local de Vigo amb la gracieta que ell només menjava de franc als locals on anava perquè els feia publicitat. Pornografia pura i dura, tenint en compte que la majoria de comunicadors que es dediquen a aquesta mena de pràctiques contacten abans amb els locals per temptejar l’interès mutu, i no fan cap mena d’atracament a mà armada.

Per si fos poc, en un retrat de la imbecil·litat social en què molts estan instal·lats, el local va rebre, hores després, ressenyes pejoratives arran de la crida d’aquell individu, per desesperació de la propietària del comerç, que no entenia res. Finalment, i tenint en compte l’historial del subjecte, YouTube ha optat per tancar-li un canal que acumulava més de 36.000 subscriptors en deu mesos. “Torno a fer les coses que feia, però pitjor”, ha estat la resposta del subjecte a la inhabilitació del seu canal. Aquest és el problema principal. Sembla que aquí no passa mai res i que qualsevol tarat mental que busca la glòria pot actuar amb total impunitat al·legant una llibertat d’expressió que és una cortina de fum a la seva insultant i continuada provocació. Dues desgràcies més: la plataforma està farcida d’aquesta mena de piròmans, que tenen un gran nombre d’aduladors que els defensen com si s’hi juguessin la vida. Dramàtic. ●