La Vanguardia (Català-1ª edició)
Descoberta la prova més antiga de marxa bípeda en un avantpassat humà
Un fèmur de 7 milions d’anys trobat al Txad aclareix l’origen del bipedisme
Sahelanthropus tchadensis,
un avantpassat humà. “Hem demostrat que el bipedisme va ser un comportament locomotor dels primers homínids combinat amb un tipus de quadrupedisme, molt probablement als arbres”, declara per correu electrònic Jean-Renaud Boisserie, coautor del treball.
La investigació confirma la hipòtesi que Sahelanthropus tchadensis era bípede, plantejada el 2001 arran de l’anàlisi d’un crani de la mateixa espècie d’un espècimen anomenat Toumaï (que vol dir esperança de vida en el llenguatge local de la regió). Aquest crani va aparèixer al jaciment de Toros-Ménalla, al desert de Djurab al Txad, el mateix lloc on es van trobar els ossos que ara s’han analitzat.
La posició del punt de connexió entre la columna vertebral i el cap d’en Toumaï indicava que els Sahelanthropus ja tenien una posició dreta. Ara l’anàlisi d’un fèmur de la mateixa espècie ho confirma. L’estudi de dos cúbits –un dels ossos de l’avantbraç– indica que, a més, s’enfilaven als arbres, on podien desplaçar-se de quatre grapes de manera ocasional.
“Tenint en compte l’entorn de Toros-Ménalla i el repertori locomotor de S. tchadensis, els homínids del Txad van poder explotar tant substrats arboris com terrestres per buscar menjar i aigua”, assenyalen els autors de la investigació.
Els fòssils descrits a l’estudi es van descobrir el 2001 i es van classificar com a Sahelanthropus el 2004, però el seu estudi
Els primers homínids combinaven la locomoció bípeda a terra i quadrúpeda als arbres
no es va emprendre fins al 2017. “Aquest retard es deu al fet que es van prioritzar altres fòssils del mateix registre i altres investigacions”, explica Boisserie.
“Un conjunt divers de trets apunta cap al bipedisme habitual del fèmur, incloent-hi la morfologia externa, la distribució del gruix de l’os, la forma de la secció transversal, o les estructures internes, entre d’altres”, explica Boisserie. “El conjunt de característiques el fa més semblant al fèmur dels humans bípedes que no pas al de qualsevol altre simi existent o fòssil”.
Al contrari, els cúbits de Sahelanthropus tchadensis eren semblants als dels ximpanzés, que estan adaptats a enfilar-se als arbres. “Aquesta semblança té sentit si l’últim avantpassat comú dels humans i els ximpanzés va ser semblant a un ximpanzé i Sahelanthropus va evolucionar molt poc després que els humans i els ximpanzés divergissin”, sosté Daniel Lieberman, professor d’investigació de la Universitat de Harvard (EUA), en un article d’opinió publicat a Nature. ●