El ‘bullying’ i la guerra dels cotxes

Un Volkswagen Passat de fa uns quants anys s’atura davant un semàfor vermell. És el primer d’una sèrie de vehicles que formen una cua a tocar del pas de vianants. Hi ha un Renault Talisman, que sembla l’espardenya d’un gegant, i un Peugeot 5008 alt com un sant Pau. Hi ha un Toyota Hilux de doble cabina i un Audi Grand Sphere. “Mira, quina gràcia, un Passat”, diu el Peugeot 5008, que li treu dos pams. “Que mono, amb aquesta ratlleta aerodinàmica que porta al cantó”. “On vas, desgraciat, amb aquesta ratlleta?”, li diu l’Hilux, que fa 5,33 metres i pesa 2.910 quilos. “No veus que això de les ratlletes aerodinàmiques ja no es porta?”. El Peugeot 5008, el Renault Talisman i l’Audi Grand Sphere canten a cor: “Desgraciat, desgraciat, desgraciat! Ara els cotxes som grossos i forts, i fem cara de mala llet! No ens cal fer veure que correm molt amb aquestes ratlletes patètiques”, l’ataca el Peugeot 5008. “Ara el que es porta és la solidesa i que, en cas d’una topada, el nostre servidor no es faci mal. El servidor de l’altre cotxe que es foti”. El Volkswagen Passat, acollonit, a penes gosa obrir boca: “I voleu dir que aquests parafangs monumentals no són, com les ratlletes aerodinàmiques, una il·lusió, la il·lusió de la seguretat?”. “Desgraciat, desgraciat, desgraciat!”, canten tots els cotxes de la cua, i un Land Rover Discovery Sport que ha arribat a última hora crida: “Escarransit!”. El semàfor passa de verd a vermell i se sent la reconnexió d’un motor elèctric. “Adeu, matat!”.

Quan el Renault Talisman arriba a casa, un edifici de pisos, s’obre la porta del garatge i hi entra patint. “Quina merda, aquest aparcament. El van fer per l’època d’aquells Seat escanyolits. Haurem de parlar amb els nostres servidors a veure què hem de fer”, diu als altres cotxes que hi ha aparcats al soterrani. Cada cotxe té un servidor –alguns diuen que és un esclau– que

“Rotondes més espaioses. Que ens deixin créixer més!”, xiscla un Subaru Outback, histèric

s’encarrega de fer-los beure quan tenen set, té cura dels pneumàtics i els renta encara que hi hagi canvi climàtic. “Aquest aparcament és una merda!”. Un BMW 330 D s’apunta a la protesta: “Quina merda! Quina merda!”. “D’entrada caldrà reconvertir els aparcaments. De dues places fer-ne una, perquè hi puguem estar ben amples”. “Més amples!”, diu un Peugeot 507 immens. “I els aparcaments que no es puguin reconvertir, a terra. Que facin cases noves, amb aparcaments adequats!”. “Sí, sí, sí, aparcaments amples, cases noves!”, crida un altre Renault Talisman, d’un gris metal·litzat una mica diferent, entatxonat darrere una columna blanca i vermella. “I carrers nous, carreteres noves, rotondes més espaioses! No hi cabem!”. “Rotondes, rotondes més espaioses!”, ho remata el cor. “Que ens deixin créixer més!”, xiscla un Subaru Outback, histèric. Els cotxes engeguen els motors, pugen la rampa, la porta abatible es bada i surten al carrer, on s’afegeixen a desenes de Renault Traffic, Ford Ranger i Hyundai Genesis que han començat la revolució.