La Vanguardia (Català-1ª edició)
Enrenou a Alemanya per la retirada d’uns llibres infantils sobre l’indi Winnetou
L’editorial va rebre acusacions per haver difós clixés racistes sobre els nadius americans
La retirada del mercat de dos llibres infantils inspirats en Winnetou, personatge indi creat a finals del segle XIX per l’escriptor alemany Karl May, per suposadament difondre estereotips racistes i colonials ha causat gran enrenou a Alemanya, ha dividit l’opinió pública i ha llançat un nou debat sobre presumptes excessos de la cultura de la cancel·lació.
L’editorial Ravensburg va aturar els llibres –concebuts com a acompanyament de la pel·lícula infantil Der junge Häuptling Winnetou (El jove cap Winnetou)– per les “reaccions negatives” i perquè contenien “una imatge romàntica i amb molts clixés” sobre els nadius americans que no s’ajusta “a la realitat històrica i l’opressió dels pobles indígenes”, segons un portaveu.
La pel·lícula, una producció germànica rodada al desert d’Almeria, es va estrenar l’11 d’agost a Alemanya i Àustria, i hi ha qui demana que també es retiri. Molts crítics de cinema i entitats antiracistes van criticar el film per presumpta apropiació cultural i per disseminar clixés racistes, com el del bon salvatge.
La polèmica va saltar a les xarxes socials en l’àmbit germanòfon, en què alguns donen suport a la decisió de l’editorial, mentre que molts d’altres es mostren indignats. L’etiqueta #Winnetou va ser trending topic. El diari Bild, que és molt llegit, va carregar contra la retirada dels llibres i va afirmar que “la bogeria desfermada” està “cremant a la foguera l’heroi de la nostra infantesa”.
Aquí hi ha una part de la qüestió. A Alemanya hi ha una devoció popular establerta per l’Oest americà, de què és responsable Karl May (1842-1912), que va crear una versió idealitzada d’aquell territori a les seves novel·les supervendes, sense haver-lo trepitjat mai. L’autor no va visitar els Estats Units fins a avançada edat, i fins i tot llavors no va viatjar a l’Oest.
Tothom a Alemanya coneix els personatges de l’apatxe Winnetou i el seu germà de sang Old Shatterhand, un enginyer alemany convertit en cowboy, que han protagonitzat pel·lícules i sèries. Hi ha llibres de May en la majoria de cases, i hi ha parcs temàtics i festivals on famílies amb nens es vesteixen d’indis i vaquers en escenaris ad hoc. El més conegut, ubicat a Bad Segeberg (land de Schleswig-Holstein), rep 250.000 visitants a l’any.
Fa anys que l’obra de Karl May està subjecta a revisió crítica a Alemanya, que brega amb el seu llegat. Els estudiosos assenyalen que les seves novel·les contenen estereotips sobre els nadius americans i ofereixen una visió idealitzada de l’Oest que oculta el genocidi dels pobles indígenes a mans dels colonitzadors europeus. Amb tot, se li reconeix que va ser pioner propugnant l’amistat entre pobles i cultures. A finals del segle XIX, en contra de l’imaginari dominant, Karl May va retratar Winnetou i la seva tribu com a herois, i els colons blancs, gairebé sempre com a malvats. ●
Els entusiastes de les novel·les de Karl May, creador del personatge, critiquen la ‘cultura de la cancel·lació’