La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una lligueta comprimida
Istanbul acull el sorteig d’una Champions adaptada per la disputa del Mundial al novembre
Wembley va ser testimoni de l’últim gol de l’extinta Copa d’Europa el 1992. Pocs mesos després del cacau de falta de Ronald Koeman, d’inesborrable record per al barcelonisme, el torneig més prestigiós continental en l’àmbit de clubs va canviar a la que avui coneixem com la Champions League, un títol que continua aixecant passions com cap altre la temporada que bufa 30 espelmes. El seu estatus es manté inalterable malgrat l’intent per desbancarla per part de l’efervescent i megalòman projecte de la Superlliga, de moment arxivat en un calaix per falta d’adeptes.
Durant tot aquest temps, la Champions ha viscut moments memorables, amb finals espectaculars i inimaginables, com la remuntada impossible del Manchester United al Bayern al Camp Nou el 1999, amb dos gols en el temps afegit (2-1), o la del miracle d’Istanbul el 2005, quan el Liverpool va remuntar tres gols al Milan en una segona part per emmarcar (3-3 amb victòria xarxa als penals). Aquest curs tornarà al lloc d’aquella última gesta. Després de dues cancel·lacions per la pandèmia, a la fi l’Estadi Olímpic Atatürk acollirà altre cop la final. Serà el 10 de juny del 2023, tot i que, fins que arribi aquesta data queda un llarg camí per recórrer. Aquest any ho serà encara més perquè el Mundial de Qatar paralitzarà el futbol de clubs entre el novembre i el desembre, fet que obligarà a comprimir el calendari de la fase de grups. En comptes de jugar-se els dimarts i els dimecres cada dues setmanes, algunes jornades s’encadenaran cada set dies.
Un Barça reforçat podria enfrontar-se a papus com City, PSG o Bayern a la fase de grups
La capital turca acull avui el sorteig amb 12 dels 13 campions presents des de la instauració del nou format –només falta el Manchester United–. Per segon any consecutiu, el Barça formarà part del segon bombo i, com passa últimament, no parteix entre els favorits a alçar l’anhelada orelluda. El potencial de la plantilla actual després dels fitxatges d’aquest estiu és inqüestionable, però d’aquí a ser al grup davanter format per Reial Madrid, Bayern, Manchester City, Liverpool o PSG hi ha un bon tros. Si de cas, en llenguatge de ciclisme, és en