La Vanguardia (Català-1ª edició)
La recerca del color
Veu les meves notes d’aquesta entrevista un amic i exclama: “McCurry! Jo l’admiro i el segueixo!”. No és l’únic: milions de persones a tot el món segueixen els treballs de Steve McCurry, sense ser fotògrafs professionals, ja que es tracta senzillament de persones amb bon gust. Perquè les fotografies de Steve McCurry prodiguen sempre una bellesa plàstica inapel·lable. No és el seu propòsit el d’informar, sinó el d’empatitzar, aprehendre, connectar amb alguna emoció. I sempre des de l’harmonia cromàtica, l’estètica compositiva i un batec profund d’humanitat. Ha estat a Casa Seat, a Barcelona, per parlar sobre l’estrena de McCurry, la recerca del color, pel·lícula del cineasta Denis Delestrac que documenta el procés creatiu d’aquest artista de la fotografia.
La veig a través d’una llum, d’una composició, d’un discurs.
Què tenen en comú les històries?
Són comportaments humans. Quan faig una fotografia estimo la humanitat.
A Barcelona, on veu humanitat?
A la Rambla.
On està planejant mirar ara?
Passaré un mes a Islàndia.
Potser alguna vegada s’ha dit “què faig jo aquí?”.
No actuo com un passerell, de vegades t’arrisques una mica... i això ho vaig pensar a Cambodja, quan em van segrestar.
Quina fotografia l’enorgulleix més?
Una dona gran cubana camina al davant d’una botiga de vestits de noces.
Per què li agrada?
Expressa el pas del temps i la força meravellosa de la vida, que sempre avança.
Sense càmeres de fotos, què hauria fet?
Pel·lícules o hauria venut catifes.
Quin lloc l’ha enamorat més?
Viuria feliç a Itàlia, per art, gent, menjar, vi, tot.
És vostè fotògraf o artista?
Artista, i tu també!
Jo?
Fem el mateix: mirem al voltant, discernim, triem i relatem.
Periodisme?
Art, art.
Retoca les fotos?
Veig i allò que he vist ho interpreto, sí: tinc una intenció narrativa, busco un sentit, una harmonia, una estètica, una poètica particular.
Què ha estat el pitjor que ha vist?
La destrucció de les Torres Bessones, l’11-S del 2001, tants morts... Traumàtic per a mi, vivia molt a prop.
Doni-li un consell a un fotògraf novell.
Prepara’t a fons i treballa molt. Cal passar incomoditats. Tot costa, i la majoria no està disposada a fer sacrificis.
Què el motiva més en aquest moment?
Ensenyar-li el món a la Lucía, la meva filla de cinc anys: la gent diferent, les cultures...
Una mirada amb molt de color.
El món és en color.
Pot un fotògraf millorar el món amb una foto?
Una foto pot embellir el món tant com el llibre del millor escriptor.
Ha vist quelcom interessant avui?
La meva filla a l’habitació de l’hotel.
Quin és el millor afalac que ha rebut?
Que estic component l’àlbum de fotos de la humanitat.
Pensa a jubilar-se?
Mai, per a mi fotografiar és viure.