La Vanguardia (Català-1ª edició)
Herrada suma la segona
El de Conca, escapat des del quilòmetre 7 amb cinc corredors més, aconsegueix el segon triomf d’etapa espanyol a la Vuelta imposant-se a l’esprint
En gairebé dos anys no hi va haver cap victòria d’etapa espanyola en les grans voltes i, en canvi, l’última setmana n’han caigut dues, la primera de Marc Soler i ahir Jesús Herrada (Cofidis) va sumar la segona al setè tram de la Vuelta a Espanya, de 190 quilòmetres entre Camargo i Cistierna. El recorregut, entre terres càntabres, asturianes i lleoneses, va ser una lluita constant entre el pilot i una fuga molt matinera, formada al quilòmetre 7 i a la fi victoriosa, on el ciclista de Conca es va imposar en un ajustat esprint a l’italià Battistella.
“Quan faltaven tres quilòmetres ens han donat l’última referència i ho teníem tot per guanyar. Anàvem justos. El pilot ens ho ha posat molt difícil. El terreny potser al final ha jugat a favor nostre. També el vent. Ens hem entès molt bé en l’escapada”, va dir Herrada, també guanyador de la sisena etapa de la ronda espanyola el 2019, que va esclafir a plorar d’emoció després de travessar la meta. “No es pot explicar amb paraules la victòria. La dedico als que m’han donat suport en els bons moments i en els dolents”, va afegir.
L’etapa va estar esquitxada de petits repetjons al tram inicial, favorables per a les fugues, i un únic i gran obstacle amb què lluitar: el port de San Glorio. L’ascensió de primera categoria, molt llarga, amb 22,4 quilòmetres, però sense rampes excessivament dures, amb una inclinació mitjana d’un 5,5%, va fer efecte tant en la fuga (va cedir Goldstein) com en un pilot minvant que va fer patir diversos velocistes, entre ells Sam Bennett, vencedor a l’esprint de la segona i la tercera etapes. El ritme imposat pel Quick Step, el
BikeExchange i sobretot el Trek va reduir la diferència amb els escapats a 2 minuts i mig al cim. Un avantatge defensable faltant 64 quilòmetres per a Wright, Janssens, Sweeny, Battistella i Herrada, tot i que a la mercè de l’esforç i compromís en el gran grup, on l’Arkéa s’unia a la causa malgrat que tenia pocs efectius. La renda s’anava reduint a un ritme lent que mantenia les esperances dels escapats, ben coordinats, amb constants relleus i sense egoismes. La llum al final d’una llarga aventura va arribar quan només restaven 5 quilòmetres i encara conservaven poc més de 40 segons. Les matemàtiques ja havien dictat sentència.
Els escapats, fatigats físicament i mentalment després d’una batalla sense treva, es van donar un respir abans de l’últim quilòmetre, sabedors que el triomf estava entre ells. Wright, a priori el més ràpid dels cinc, va llançar l’esprint massa aviat i darrere seu, per l’esquerra, va aparèixer com un obús Herrada, que només va patir per la victòria amb la irrupció de Battistella per la dreta. A l’italià, amb més cadència, li va faltar un metre per aigualir la segona festa espanyola en aquesta edició de la Vuelta. A 29 segons, Bennett es va consolar tornant a ser el més ràpid del pilot. La general no va tenir canvis i avui Evenepoel arrencarà altre cop com a líder la vuitena etapa, que tindrà final en alt a l’inèdit Colláu Fancuaya asturià, de primera categoria. ●