La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sense aigua al territori maputxe
Els indígenes defensen la nova constitució per desprivatitzar l’aigua
És un text “perillosament radical”, coincideixen els grans diaris de Santiago amb referència a l’esborrany de la nova constitució xilena que serà aprovada o rebutjada en un referèndum el 3 de setembre.
Però en una visita a les comunitats maputxe al voltant de Temuco, entre enormes boscos comercials a 700 quilòmetres al sud de la capital, queda clar que el que és radical per a uns quants és qüestió de vida o mort per a d’altres.
La nova constitució, que definiria un Estat “ecològic, plurinacional i multicultural”, i reconeixeria la “lliure determinació” dels pobles indígenes, com també plens drets per a la natura, ha espantat les grans empreses extractives mineres, agrícoles i forestals. La campanya mediàtica en contra ha estat implacable. A les últimes enquestes, menys d’un 40% avalen l’esborrany de 170 pàgines redactat pels representants de l’assemblea constituent.
Però els gairebé dos milions de maputxes, molts d’ells en territoris que han habitat des de temps immemorials, veuen la nova constitució com un primer pas per eixugar el deute de l’Estat xilè amb el seu poble. No només pel compromís de convertir en dret constitucional l’autogovern i oficialitzar les diferents llengües indígenes. Hi ha una cosa més immediata: el dret a l’aigua.
“Tots els pous s’han assecat. Hem de racionar l’aigua. Una vegada a la setmana ve un camió aljub, però només hi ha 250 litres per persona i setmana”, va dir la portaveu maputxe a Temuco, Paloma Catrileo, de 20 anys.
250 litres és el que es consumeix en un sol dia en districtes com Vitacura, Las Condes o La Dehesa, els més rics de Santiago, on viu el grapat de famílies de l’oligarquia que mana des de sempre en l’economia xilena. Per exemple, els Matte, la quarta més rica de Xile, propietària de les gegantines plantacions de pi i eucaliptus que s’estenen per milions d’hectàrees al voltant de Temuco. Aquests arbres són ideals per fabricar cel·lulosa, paper o mobles barats. Però consumeixen més aigua a l’any que les espècies autòctones del sud xilè a causa del ràpid creixement que tenen.
Així doncs, el canvi climàtic fon les glaceres andines i deixa pics de 6.000 o 7.000 metres sense neu. L’elevat consum d’aigua de les plantacions provoca una crisi mediambiental al sud que ja rivalitza amb els problemes provocats per la mineria al desert d’Atacama i Antafogasta, al nord: “El monocultiu forestal destrueix tota la vida de les nostres terres; recuperar les conques és un dret humà”, diu Catrileo, estudiant de Medicina, en una entrevista a la seva comunitat, a mitja hora per carretera de Temuco.
La nova carta magna garantirà, si s’aprova, el “dret humà a l’aigua”, com també l’“ús tradicional de les aigües en territori indígena”. El contrast amb la constitució actual és total. Redactada el 1980, durant la dictadura d’Augusto Pinochet, va crear el marc constitucional per a la privatització dels drets a l’aigua i la seva conversió en béns comerciables. Xile és l’únic país del món on l’aigua és un bé privat sota la constitució.
Un 10% dels usuaris de l’aigua, principalment empreses mineres, forestals o agroindustrials, han acaparat el 80% dels drets de l’aigua. Mentrestant, un milió de xilens –entre ells els maputxes de Temuco– depenen del camió aljub i consumeixen menys de 50 litres al dia.
En un país fuetejat per una sequera de dotze anys de durada, un 76% de la població pateix escassetat d’aigua. Una sèrie de megaincendis forestals han destruït una mitjana anual de sis milions d’hectàrees l’última dècada cada any, enfront dels tres milions de fa 20 anys.
Per als gairebé dos milions de maputxes xilens, un 10% de la població, la crisi hídrica culmina un procés de destrucció del seu entorn i cultura, que manté molts ciutadans en peu de guerra.
A la carretera des de Temuco cap als alts pics i la frontera amb l’Argentina, les restes calcinades d’una església catòlica –una de les que van incendiar els comandos maputxe– són testimoni de la ràbia que se sent. Diversos empresaris fustaires han rebut cartes que adverteixen: “Té un casa i una família molt boniques...”. Algun ha estat assassinat. Quan Izkia Siches, ministra d’Interior del Govern de Gabriel Boric, va visitar la regió, un grup de maputxes va disparar trets en l’aire davant del seu totterreny.
“El monocultiu forestal destrueix tota la vida de les nostres terres”, diu una estudiant de Medicina