La Vanguardia (Català-1ª edició)
Angola, la tragèdia interminable
El funeral de l’exdictador Dos Santos escenifica el cisma de la seva família en un país que és una caldera postelectoral
Nascut a Luanda el 1942, exiliat a França i el Congo, enginyer petrolier per l’antiga URSS, 38 anys dictador d’Angola i mort a Barcelona el 8 de juliol, José Eduardo dos Santos va ser enterrat ahir a la capital angolesa amb el sobrenom de “l’arquitecte de la pau”. Va portar el seu partit a la victòria en una guerra civil que es va escarrassar per superar. Però ahir el seu funeral va escenificar el cisma de la seva família i el seu país. Hi van assistir quatre dels seus vuit fills reconeguts, mentre Angola està dividida en dos, amb el Govern i l’oposició arrogant-se la victòria de les eleccions de dimecres.
El dia que aquest autòcrata –que va viure els últims anys a Pedralbes– faria 80 anys, les seves exèquies es van desenvolupar sense incidents i sense que el seu successor a la presidència i posterior enemic, João Lourenço, prengués la paraula.
Les últimes jornades hi va haver alguna protesta de baixa intensitat a Luanda contra els resultats oficials que donen a Lourenço un 51% dels vots. De poca gravetat, els aldarulls més rellevants van tenir lloc davant de la seu d’algun partit, amb interventors que reclamaven amb desesperació el pagament de la seva feina.
La fam és una realitat quotidiana en aquest país, que està entre els vint amb més reserves de petroli. Les oenagés situen la pobresa extrema en un 44%, després de l’agreujament dels últims anys. El “pare de la nació”, com també van anomenar ahir Dos Santos, deixa una Angola on aquesta augmentada misèria constitueix un flagell punyent, que s’afegeix a tots els flagells del passat, com el de ser durant segles una gran reserva d’esclaus o haver viscut en guerra del 1961 al 2002.
La definició paternal la va fer en el funeral d’Estat Josiane dos Santos, la filla de l’exdictador, que va intervenir en nom de la família. Hi va assistir juntament amb Ana Paula, la seva mare i segona dona de l’expresident, i els seus dos germans.
També hi va ser present Zenú, l’únic dels fills de Dos Santos enfrontats amb el Govern que viu a Angola, on va estar pres. Oficialment l’exdictador va tenir vuit fills, si bé se n’hi atribueixen una desena o més.
Com a colofó a la guerra civil familiar deslliurada davant la justícia a Barcelona sobre què calia fer amb el cadàver, ahir es va escenificar el cisma. Isabel dos Santos, la filla gran i perseguida pel saqueig de l’empresa petroliera estatal, i Tchizé, l’agitadora exdiputada, van transmetre les seves crítiques per les xarxes, a l’estranger. El seu bàndol, el dels fills grans, va ser el vençut, el que s’oposava al fet que Lourenço capitalitzés els actes fúnebres per a les eleccions. Al final el president, amb l’ajuda de la segona dona del difunt, va aconseguir que el cos fos a Angola abans de la votació.
Però no sembla que tot aquest plet tingués un paper decisiu en les eleccions, marcades per l’enorme malestar social, sobretot juvenil. Fins i tot es reflecteix en els controvertits resultats oficials provisionals. A la província de Luanda, l’opositora Unió Nacional per a la Independència Total d’Angola (Unita) va arrasar amb un 63%, pel
En unes eleccions molt polaritzades, amb un cens 5 milions superior al del 2017, hi va haver 700.000 vots menys
33% del governant Moviment Popular d’Alliberament d’Angola (MPLA). A la capital, sota la mirada dels mitjans estrangers, el marge per a possibles irregularitats sembla més baix que no pas en àrees remotes.
És estrany que en una elecció tan polaritzada, entre Lourenço i el carismàtic candidat d’Unita, Adalberto Costa Júnior, present ahir al funeral, s’emetessin uns 700.000 vots menys que el 2017, malgrat que en aquest període el cens va tenir un increment d’uns cinc milions d’electors.
La Unita continua amb el seu recompte paral·lel de les actes i ha denunciat irregularitats concretes. El Govern s’ha mostrat obert a revisar els resultats provisionals, però serien ajustaments. Portugal, actor clau, està a l’expectativa. Angola, sense el seu “arquitecte de la pau”, és una caldera postelectoral. ●