Xile és l’únic país on l’aigua és constitucionalment un bé privat

Malgrat el seu compromís de corregir les injustícies contra els indígenes, el Govern del front ampli d’esquerres, que va prendre possessió el març d’aquest any, s’ha vist forçat a mantenir l’estat d’emergència a la regió a causa de la violència.

Però “cal veure-ho tot en context”, afirma Catrileo, que porta un vestit cerimonial dels maputxes de color lila i gris, amb desenes de penjolls platejats que serveixen de “protecció” espiritual.

Al costat de l’església cremada de Roble Huacho, un cartell anuncia les matrícules obertes per a l’escola catòlica annexa. S’ofereix “formació cristiana i en valors”, explica. “Han intentat esborrar-nos de la història”, diu Catrileo. A pocs metres, en una solitària parada d’autobús, s’ha pintat: “Territori maputxe”.

La història de l’últim segle llarg a Temuco és d’un conflicte sense treva entre l’Estat xilè i els maputxes. La terra ha estat el principal camp de batalla. “Al segle XIX, l’Estat va ocupar cinc milions d’hectàrees de la nostra terra i en va deixar 500.000 –les terres més dolentes– als maputxes, a través dels anomenats títols de mercè”, explica un altre líder maputxe a Temuco.

Després de dècades de violència, al segle XX el president d’esquerres Salvador Allende va incloure la devolució de les terres en la seva ambiciosa reforma agrària dels anys 1971 i 1972 i va indemnitzar els grans terratinents. Fins i tot va traslladar a Temuco la seu de l’agència estatal responsable de la reforma, que es va convertir en el centre de la redistribució de terres a camperols i indígenes. “Només va ser un minut feliç”, va dir el líder maputxe, entrevistat a Temuco, que es va estimar més que no se’n publiqui el nom.

Però després del cop de Pinochet el 1973, les terres van ser retornades als grans hisendats. Tot seguit, el 1974 es va implementar –alhora que es va començar a esbossar el pla ultraliberal de privatització de l’aigua dissenyat pels anomenats Chicago boys– un generós programa de subvencions estatals en què grups empresarials com els Matte van rebre un 75% del cost d’establir plantacions de pins i eucaliptus. “Tot es va quedar a les mans de tres famílies que van destruir el bosc autòcton al llarg de milers d’hectàrees”, va dir el dirigent maputxe.

Un 97% dels xilens sondejats el 2020 per Greenpeace donen suport a una constitució que restableixi l’aigua com un dret humà consagrat, ben bé la reivindicació del poble maputxe. Però el debat mediàtic sobre la nova carta magna s’ha centrat en qüestions que divideixen més que no pas unifiquen. “Han creat mites i mentides per instaurar la por a la nova constitució”, va dir el líder maputxe, que s’estima més no dir el seu nom.

Paloma Catrileo s’ha posat a viatjar per la regió per demanar vots a favor de la nova constitució. Gabriel Boric, el president, ha fet el mateix en una gira amb tren. L’esperança és tornar a mobilitzar els milions de xilens que es van manifestar fa dos anys contra el sistema de privatització i extrema desigualtat.

Al capdavall, les banderes que solien onejar al costat de les pancartes de protesta no eren les de Xile, sinó la multicolor ensenya dels maputxes. ●