La Vanguardia (Català-1ª edició)
Per guanyar a les municipals
En un mercat electoral multipartidista com l’actual, les eleccions municipals es guanyen amb més de sis milions de vots, de manera que tant el PSOE com el PP poden vèncer
Fa uns anys, al seu llibre China, Henry Kissinger ens recordava que mentre que el relat de la cultura occidental en matèria d’estratègia política es fonamenta en el xoc de forces directe en forma de gestes heroiques, l’ideal oriental fa èmfasi, al contrari, en la subtilesa, l’acció indirecta i la pacient acumulació d’avantatges relatius. Exemplificava la importància d’obtenir increments graduals a través de la pràctica del wei qi, conegut més popularment a Espanya per la seva variant en japonès, go, i que significa “joc de peces circumdants”.
En el wei qi, el tauler està buit i cada jugador té a la seva disposició 180 peces, totes del mateix valor. Els jugadors les col·loquen per torns en qualsevol punt de la quadrícula per crear posicions de força i treballar alhora per rodejar i capturar les pedres de l’adversari. A les diferents zones del tauler tenen lloc, per tant, múltiples conteses simultànies. Municipi a municipi. I amb cada moviment es canvia gradualment l’equilibri de forces al mapa, a mesura que els jugadors apliquen estratègies i reaccionen davant la iniciativa de l’adversari. Les eleccions municipals es guanyen precisament obtenint avantatges relatius i, com en el wei qi, desenvolupant la idea de “cèrcol estratègic”. El PP, en aquest moment, les té guanyades.
Ara bé, des d’aquesta visió go i oblidant completament les enquestes, s’aprecien més bé algunes premisses pràctiques per vèncer contra pronòstic en els comicis locals: la primera, que les eleccions municipals són més semblants al go que no pas als escacs aleatoris, que són propis d’eleccions generals; la segona, que en un mercat electoral multipartidista com l’actual, les locals es guanyen amb més de sis milions de vots, per la qual cosa tant PSOE com PP poden vèncer; i la tercera, si bé la llei no escrita de la nostra democràcia afirma que en un 99% dels casos qui guanya les municipals venç a les generals, n’hi ha prou amb ser derrotat amb una victòria molt ajustada com la del cotxe blau el 2007, de només 155.000 vots, per vèncer posteriorment a les generals, com va aconseguir el cotxe vermell el 2008.
La màgia dels avantatges relatius. Que el marge sigui mínim, com en l’art del wei qi, compta i molt. Qui no estigui acostumat a aquest joc de batalles prolongades no sempre veurà clar el vencedor perquè, com a les municipals, el tauler s’omple de zones de força que s’entrellacen parcialment. Però és a partir d’aquest mapa i no pas un altre, ciutat a ciutat, poble a poble, des d’on PSOE i PP agafaran impuls o no per a les eleccions generals. Llavors entrarem en el terreny dels escacs més purs, propis de les campanyes decisives, en què diuen que per tenir èxit dirigint-les cal ser intel·ligent, és a dir, cal fer-se passar per ximple; el contrari és molt més difícil.
Des de fa un any els socialistes han perdut un milió de vots i el PP n’ha guanyat gairebé dos milions. Per guanyar les municipals cal oblidar-se urgentment de les estimacions d’escons màximes o mínimes que tan poca cosa deixen entreveure avui (PSOE 93-107, PP 123-137) i alhora tallar de soca-rel
Els socialistes han perdut un milió de vots des de fa un any i el PP n’ha guanyat gairebé dos milions
el creixement dels blaus en 17 províncies on ja se situen per sobre del 40% dels vots, paràmetres previs a la majoria absoluta del PP del 2011. L’efecte contagi d’aquest senyal blau, si no es frena a temps, que no s’equivoqui ningú, portarà a un cercle diabòlic que s’estendrà per tot el país. En paraules seves: “Votar el PP perquè no depengui de Vox, no votar Vox per fer fora Sánchez”. Ja està passant. Alerta: es tracta d’aprofitar les municipals per debilitar significativament el potencial estratègic que està acumulant el PP. Així es mesura guanyar o perdre. El fil de la victòria futura és, com veieu, un altre. Res a veure amb fa quatre anys. I comença entenent que cal connectar el teu estat d’ànim amb realisme electoral. Anant a totes, sí. Però des del wei qi. Dominant el go.