El xoc del gas natural

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

Espanya, igual com la resta d’Europa, està implicada en la defensa d’Ucraïna davant la invasió russa. Putin no dispara míssils ni llança bombes contra la Unió Europea. Utilitza el seu petroli i, en especial, el seu gas natural, com a arma principal. Les seves canonades arriben en forma d’un brutal encariment dels combustibles al mercat internacional. L’ofensiva, tot i això, no ha fet més que començar. Si aquest hivern Rússia tanca l’aixeta dels seus gasoductes europeus, el xoc del gas natural serà terrible, ja que deixarà a Europa sense una font d’energia bàsica en els mesos més freds de l’any.

Les llars i les empreses estan en la primera línia de foc de l’encariment energètic. Ho pateixen amb el rebut de la llum, que no deixa de pujar, i amb la repercussió directa que té en el conjunt de preus i serveis. La inflació supera ja el 10%. Però els més perjudicats per l’estratègia de Putin són, com és lògic, els que depenen directament del gas natural per cuinar, per tenir aigua sanitària calenta i per a la seva calefacció. Els augments de la factura poden superar el 50% i, en alguns casos, fins i tot arribar al 200%. Això suposa un dur desajust en els pressupostos familiars i empresarials. És el preu de la guerra.

Les principals companyies gasistes asseguren que no repercuteixen tota la pujada del gas natural majorista en el preu final de venda al consumidor, encara que reconeixen que aquest ha pujat molt. El Govern central, en qualsevol cas, hauria d’estar vigilant perquè no es registrin abusos. Hi ha al voltant de 6,4 milions de llars amb factura de gas al mercat lliure. Aquests reben anualment les actualitzacions dels seus contractes, la majoria dels quals s’efectuen en el segon semestre. A la tornada de vacances hi haurà més d’un ensurt. 1,6 milions més de consumidors estan integrats al mercat regulat de gas natural, denominat TUR (Tarifa d’Últim Recurs), en la qual és l’Executiu qui fixa el preu, que es revisa cada tres mesos, amb un límit d’augment per evitar que la factura es dispari. Això serà així fins al primer de gener del 2023 i, després, es repercutirà la diferència amb el cost real. Però aquest increment de cost diferit caldrà pagar-lo de tota manera.

Igual que en totes les guerres cal protegir els més vulnerables i els damnificats per les seves conseqüències. En aquest sentit, per tant, cal estudiar algun tipus de mesura per a les famílies amb rendes mitjanes o baixes per a qui cent, dos-cents o tres-cents euros més al mes suposen un daltabaix econòmic. Les decisions, tot i això, s’han de prendre també a nivell europeu. El primer ministre belga va sol·licitar ahir que la UE acordi d’urgència un topall per al preu del gas, que els Vint-i-set podrien discutir en una reunió extraordinària de ministres d’Energia que convocarà la presidència txeca de la UE, però encara no té data.

Al Regne Unit s’estudia ja un increment dels subsidis per a les rendes mitjanes i baixes, així com un programa de préstecs a les companyies energètiques perquè no repercuteixin tota la pujada als consumidors, així com rebaixes fiscals per a les petites i mitjanes empreses. També a França s’han pres mesures com limitar les pujades del preu de l’electricitat al 4% i la congelació de les tarifes del gas natural, amb càrrec de les diferències als pressupostos públics. Això ha suposat un cost per a l’Estat de 20.000 milions d’euros fins al moment, però s’ha evitat que l’encariment energètic es tradueixi –en paraules del seu ministre d’Economia– en “brutalitat” econòmica per a famílies i empreses, així com que la inflació s’hagi contingut en el 6%.

És evident, en qualsevol cas, que la pujada de la llum i del gas requereix a Espanya un debat de més calat del qual s’ha produït fins ara, per poder reaccionar de la millor manera possible al xoc energètic. ●

Espanya ha d’adoptar més mesures per esmorteir el brutal increment de preus