Vols ser milionari?

El cartell va aparèixer a la facultat com un providencial gest del destí. Un puny tancat amb el dit índex estès, assenyalant de forma acusatòria al lector del pasquí que era jo, i una pregunta gens retòrica: Vols ser milionari?

El cor em va fer un bot i vaig contestar-me d’immediat que per suposat. Bé, més que ric, jo el que desitjava era pagar sense problemes les cerveses al Karma de la plaça Reial. Així que vaig trucar al telèfon que figurava al pòster. Tres dies després, acompanyat d’una amic que també anava curt d’armilla, estava en un edifici de la Diagonal rebent d’una senyora molt empolainada la fórmula màgica per a viure carregat de bitllets. Es tractava d’una estafa piramidal d’allò més clàssic, per suposat. Com que eren joves, però no tan rucs com hem acabat sent-ho després, ens vam acomiadar amb educació i al sortir al carrer ens vam partir de riure a costelles de la nos

Les sirenes tempten al dropo que somia en ser milionari sense fotre brot

tra truncada vida de multimilionaris venent productes de bellesa facial a la família i als amics. D’això tractava l’invent.

Han passat tres dècades des de llavors i tot, incloent-hi les estafes piramidals, s’ha tornat més sofisticat. Ara, en lloc d’envasos de plàstics per guardar menjar o productes de bellesa per ser jove eternament, les sirenes tempten al dropo que somia en ser milionari sense fotre brot escant l’ham amb l’ingrés en un selecte club de savis del metavers, el blockchain i les criptomonedes. El truc de màgia és el mateix. Diners per a l’inventor de la cosa i per als seus estrets col·laboradors a compte de l’estupidesa del ramat que, comportant-se com a tal, pot ser no mereix ser tractat d’una altra manera.

Proliferen els grans esdeveniments –el darrer a Madrid el passat dissabte– per a que els xais es deixin esquilar voluntàriament i amb gust a compte de les criptomonedes mentre tanquen els ulls i s’imaginen al volant d’esportius glamurosos i atencions vip als hotels Four Seasons. Els escolto atentament quan intenten convèncer-me de que això és diferent i que tots, tots, guanyaran una carretada de diners. Però el boomer en el que m’he convertit milita ja en l’escepticisme més pur i escoltant-los només aconsegueixo tenir un episodi de nostàlgia dolceta recordant el cartell que em va fer perdre una tarda sencera: Vols ser milionari? ●