Plagues d’animals

Sembla que últimament hi ha plagues de conills, de porcs senglars i altres animals, tot i que la comunitat científica encara no s’ha pronunciat sobre el tema (potser perquè no hi ha estudis prou fiables que ho corroborin).

Cal recordar que el canvi climàtic i la desforestació (fets relacionats entre si), a més de causar pandèmies globals, també afecten els ecosistemes, empenyent els animals a cercar menjar a altres llocs acostant-se perillosament a una altra jungla (la jungla humana d’asfalt), després d’eliminar depredadors naturals, i amb l’agreujant de la caça indiscriminada d’aquests depredadors.

Davant aquest problema de plagues caldria preguntar-se si avui dia hi hauria o no un problema de plagues de conills i altres animals si no es matessin els seus depredadors naturals (com la guineu); si no es destruïssin els hàbitats naturals (incendis i tales forestals, eliminació dels marges, abús de pesticides i herbicides, etcètera); si hi té quelcom a veure la introducció en massa de conills de granja i no autòctons per repoblar vedats en benefici d’una minoria. I el problema s’agreujarà si ara es vol utilitzar verí que mata per asfíxia, amb el perill d’enverinar persones o animals de companyia. En lloc de fer servir verí, seria millor reclamar protecció per als depredadors naturals i més dotacions d’Agents Rurals per gestionar la fauna.

Sols respectant l’equilibri ecològic es pot compatibilitzar l’activitat agrària i ramadera amb la biodiversitat i els mitjans naturals de control de població. No són admissibles les exhibicions de barbarisme havent-hi millors solucions per garantir la dignitat i el nivell de vida de la pagesia, i també per lluitar contra el despoblament rural. Hem de parlar també d’innovació, però mirant amb respecte el passat rural de tradicions saludables.

Toni Yus Piazuelo Tàrrega