La Vanguardia (Català-1ª edició)
John Lasseter i el seu nou imperi Va deixar Walt Disney fa cinc anys per presumpta conducta sexual inapropiada
Ja han passat gairebé cinc anys des que, en ple auge de la campanya #MeToo, el llavors totpoderós John Lasseter va renunciar al seu càrrec com a cap d’animació de The Walt Disney Studios a causa de les al·legacions d’una presumpta conducta sexual inapropiada.
Segons algunes treballadores, Lasseter les solia abraçar, tocar i fer comentaris sobre el físic. Una vegada que es va acabar el permís forçós de sis mesos, l’estudi va anunciar que es quedaria fins a finals del 2018 com a assessor i que després posaria fi a la relació laboral amb l’empresa.
A Hollywood molta gent es va sorprendre, ja que cal tenir en compte que va ser Lasseter qui va construir el Pixar que coneixem, quan l’animació per ordinador era simplement una aposta en què només creien els fans de la tecnologia, com per exemple Steve Jobs.
Lasseter inicialment era un animador tradicional que va treballar a Disney amb grans genis d’aquest art. Quan el van despatxar, se’n va anar a treballar a la divisió de gràfics per ordinador de Lucasfilm, que després va ser venuda per George Lucas i rebatejada com a Pixar, amb Jobs com a accionista majoritari. Va crear i dirigir Toy Story, la pel·lícula que va revolucionar la indústria, va obtenir tres nominacions a l’Oscar i va rebre una estatueta daurada com a reconeixement al desenvolupament de noves tecnologies.
A poc a poc, Pixar es va anar convertint en la força dominant a la indústria de l’animació, amb èxits com ara Bichos: una aventura en miniatura, Toy Story 2, també dirigides per Lasseter, Monstruos, SA, Buscant en Nemo, Els increíbles i Cars. Després de l’adquisició de Pixar per Disney el 2006, Lasseter va passar a supervisar tota l’àrea d’animació de la companyia, ja convertit en una veritable icona del gènere. Així doncs, se’l podia veure en cada estrena d’una pel·lícula animada de l’estudi, sempre amb una camisa estampada acolorida amb personatges i un gran somriure, que compartia amb tothom.
A diferència del que va passar amb altres figures qüestionades a Hollywood, Lasseter no va estar gaire temps sense feina.
Exactament nou dies després d’haver acabat el contracte amb Disney, la poderosa productora Skydance, fundada per David Ellison el 2006, va anunciar que el contractava com a director del seu creixent estudi d’animació.
L’empresa, responsable de franquícies com ara Missió: impossible, Star Trek, G.I. Joe i Jack Reacher, i pel·lícules com ara La guerra del demà i Top Gun: Maverick, va explicar llavors que els seus advocats havien analitzat les acusacions contra Lasseter i que havien considerat que no hi havia res que impedís contractar-lo. Però no van faltar les protestes, i Emma Thompson, que s’havia compromès a posar veu a un personatge a la primera pel·lícula de la divisió,
Luck, va renunciar a causa del seu malestar per l’arribada de l’animador. Tot i això, Lasseter no es va acovardir i va fer canvis radicals al film, que es va estrenar fa poc a Apple TV+: va eliminar el personatge de Thompson, va portar una nova directora des de les files de Disney (Peggy Holmes, realitzadora de
Campaneta: el secret de les fades) i va modificar dràsticament l’argument.
A ’esquerra, Lasseter a ’estrena de a pe · ícu a de Disney Pixar ‘Coco’ e ! a sota, un "oto#ra$a de ‘Luc%’, e pri$er "i $ d’ani$aci& de '%ydance Ani$ation
La veritat és que des que ha arribat, Lasseter ha convertit Skydance Animation en Pixar 2.0. La nombre de treballadors ha passat de 65 a 900, en part gràcies a l’adquisició d’Ilion Studios, la companyia madrilenya que va fer Planet 51 i El parc màgic.
Però a l’empresa també hi han arribat moltes de les persones que van fer que Pixar mantingués un rècord impecable a l’hora d’aconseguir nominacions i estatuetes daurades a la cursa per l’Oscar, com per exemple Brad Bird, que ha ha pogut complir el seu somni de filmar Ray Gunn, un projecte en què va treballar fa dècades, abans d’haver d’abandonar-lo per anar-se’n a fer
El gigante de hierro. A aquesta llista impactant també hi ha Rich Moore, director de Zootròpolis;
John Ratzinger, que ha posat veu a un personatge a cada pel·lícula de Pixar, i per això sempre el van considerar el talismà de la bona sort, i el llegendari compositor Alan Menken, que ha guanyat vuit premis de l’Acadèmia del Cinema amb la música de La Sireneta, La bella i la bèstia, Aladdín i Pocahontas. Menken està preparant melodies per a Spellbound, la segona pel·lícula animada de Skydance, que també s’estrenarà a Apple i que serà dirigirà per una de les realitzadores de Shrek, Vicky Jenson, amb les veus, a la versió original, de Nicole Kidman, Javier Bardem i el gran descobriment de Spielberg a
West Side story, Rachel Zegler. ●
Des que ha arribat a Skydance Animation, ha atret molts creatius de Pixar, que ell mateix va cofundar