La Vanguardia (Català-1ª edició)
On és l’esperit?
No parlar sobre Déu “La gent que no té avui un cert sentit de religiositat em semblen una mica obtusos”
La qüestió del mal “Et tens a tu mateix i a mi mateix fent el carallot gairebé sempre; ser un carallot és el mal”
“Per parlar de les petites paraules i per tenir un sa realisme ens estem avorrint molt tots plegats”
amb mi, qui parla només espera parlar amb Déu un dia”, deia Machado. Volia dir que en la solitud que la majoria de la gent vivim sovint conversem amb un amic hipotètic. D’aquest company imaginari, del misteri que envolta la consciència dels poetes i de l’home és del que tracta el llibre. A tu et sembla això desmesurat?
No.
És que he parlat d’això tota la meva vida. no sé de què parla la gent. la gent sol parlar de cardar, la gent sol ser molt pesada, parla de poques coses. Qui diu que no hi ha un altre llenguatge i altres qüestions? Després tens aquelles coses una mica falses dels jugadors persignant-se quan tiren un penal. la presència de Déu és als teus peus, xuta bé i faràs un acte diví. no facis ximpleries. la religió no és una superstició, és un poderós objecte cultural de 13 mil·lennis en què l’home ha produït signes màgics i religiosos.
Per què vam perdre aquest llenguatge? Déu ha mort, com va dir Nietzsche?
i després es va dir: Déu ha mort, el jo ha mort i jo no em trobo gaire bé tampoc. El que nietzsche diu és que Déu ha mort, vosaltres l’heu mort. Hem matat la grandesa, el que ens ultrapassa, ho hem empetitit. no parlo d’Espanya una, gran i lliure, però sí de transcendir la vida quotidiana una mica. Déu és a les olles, deia santa Teresa. una manera d’entendre alguna cosa de Déu és pensar en persones santes. no falsos sants gemegosos, sinó persones íntegres, poderoses, veritables. Hi veiem en acció una imatge del que seria la bondat. Admirable és el senyor i els seus sants, però no són tots els que hi ha a les esglésies, sinó la bona gent.
Al llibre afirma: “Sempre he estat fora de l’armari i dins de l’església”. Com es porta?
no he hagut de sortir mai de l’armari perquè sempre n’he estat fora. A mi m’admira que ara la gent surti a la televisió explicant “jo sempre he tingut un problema que m’ha torturat i és que era homosexual. i com he patit”. Jo ho vaig dir de molt jove. i tampoc no he estat mai fora de la fe cristiana. Aranguren deia: no he nascut ni dins d’Àvila ni fora d’Àvila; a sobre de la muralla?
Com ha estat la seva experiència religiosa?
Vaig acabar molt irritat amb la idea de la culpabilitat com es concebia en la meva època a les escoles. Ho vaig engegar tot. Però això no té res a veure amb la religiositat. Al llibre començo explicant coses infantils i ja vaig