“Els superherois són espiritualitat blanca”

Es va mantenir al cim durant dècades, va transitar sense problemes per gèneres tan dispars com el suspens, la comèdia o el western, va ser un dels actors preferits de Capra i Hitchcock i el més estimat pel públic.

Pombo dedica un capítol als

■ superherois, exemple, diu, “d’espiritualitat blanca: creure que en Batman vindrà a resoldre això d’Ucraïna o que “Super Supermán don’t you understand”, que cantava Miguel Bosé, baixa sobre Kíiv i tot s’arregla... però els nens i els grans tenim aquesta mena de falta de Déu i ens hem inventat en Superman, l’home aranya, en Batman... és un succedani americà de Déu que arriba i es fa càrrec de la situació. El problema és que Déu no es pot fer càrrec de la situació perquè no és en el nostre pla, però em diverteixen”. superar tot això. Bé, no crec que hagi superat mai la meva infantesa. Deia Rilke: “ni la infantesa ni el futur no minven, existir innombrable ens brolla des del cor”. Així que la meva infantesa no ha minvat ni el meu futur tampoc, el futur és també una funció espiritual, encara que em moriré potser l’any que ve d’una patacada. no sé si està quedant una entrevista o un batibull.

I la qüestió del mal?

És menys important que la del bé. la bondat és una molt poderosa experiència si trobes algú realment bo. sant Francesc d’Assís inaugura un valor que no existia, la caritat franciscana, l’amor a la natura, el treu ell. És ell. Pel que fa al mal, sartre va dir una ximpleria: que cal fer el mal perquè el bé ja està fet. Mentida. Mira Putin. Aquí et tens a tu mateix i a mi mateix fent el carallot gairebé sempre. El mal, entre altres coses, és una collonada. ser carallot és el mal. És molt difícil passar per sobre de les contingències per fer alguna cosa que sigui bona.

Diu que vostè va passar de la culpa a la responsabilitat. Veu la societat actual irresponsable?

la veig precipitada. Tot una mica accelerat. inspirada per l’àngel de la pressa. Al llibre dels àngels d’Alberti un és el de la pressa, que no volia aturar-se en res. si no et pares, no tens espai de repòs i temps, no et pots enamorar perquè no et tens temps de veure de qui. Vas deixant un rastre de semen i d’amor al llarg de la vida. Em sembla que anem massa de pressa de vegades.

Vostè creu en Déu?

Caldria canviar la paraula creença, que és fe, per confiança; jo tinc confiança.

Una residència de tercera edat... té por de la mort?

no tinc por perquè no hi penso gaire. la mort és com nosaltres, plana, lleu, puntual. Tinc un sentit de la mort poc mortal. no em faig il·lusions. Tampoc sobre l’etern en l’home perquè no sé gaire bé què és l’etern en mi, que quedarà després que m’hagi convertit en un sac d’ossos. la mort aliena és el que em preocupa, que es morin persones que estimo. la mort del meu gat m’ha impressionat molt. Era un gat alegre i va morir en una setmana. Però no he entès mai l’angoixa d’unamuno per la seva mort. la malaltia em preocupa més, el debilitament. He estat xuleta amb la mort, torero. Estic més preocupat per ser just, violent, impacient, injust, morir com un vell colèric incapaç de contenir la seva mala llet. Això em preocupa més: que pugui ser un vell moribund colèric, miserable. ●