El Barça surt i gaudeix L’equip de Xavi, rejovenit i intens, goleja el Valladolid

Robert Lew

La il·lusió per les novetats es palpa al barcelonisme. L’estadi se sosté sobre pilars antics, però la seva gent surt de casa amb un entusiasme juvenil, atrets per un equip ple de cromos per descobrir, ja amb poc rastre de les velles glòries que tant van donar però que calia convidar a reflexionar. Xavi ho ha fet. És llei de vida. Només Sergio Busquets, intocable per a tots els tècnics passats i futurs, va comparèixer a l’onze titular. L’equip es va espavilar amb intensitat i voracitat, símptomes clars de la regeneració. Hi va haver molt fitxatge (l’inscrit Kounde, Raphinha i Lewandowski), molt jove (Eric Garcia, Balde, Araújo, Gavi, Pedri, Dembélé...) i, per tant, bones dosis de cames. El resultat al marcador va ser inapel·lable: 4-0.

El Barça ocupa la part alta de la classificació amb set punts de nou alhora que es construeix. O es reconstrueix, segons com es miri. L’Spotify Camp Nou s’ho va passar molt bé. La desafecció ha passat a esperança. L’aficionat vol ser present davant la intuïció d’un moment epifànic. Es van superar amb escreix els 80.000 espectadors i el líder de la banda ha estat localitzat. Robert Lewandowski va ser aclamat, va marcar dos gols, el segon d’esperó.

Xavi havia demanat al seu equip al vestuari de sortir “en bloc” a buscar el gol per evitar que el partit s’assemblés al del dia del Rayo, amb aquell 0-0 ronyós del debut a la Lliga. Els seus jugadors van obeir. La posada en escena va ser un setge a la porteria de Masip, un degoteig d’atacs insofrible per al Valladolid. Raphinha va comandar les operacions, a qui Xavi va asseure a Anoeta, però, vista la seva actuació, tardarà a tornar a fer-ho.

El brasiler, partint de la banda dreta molt enganxat a la línia de calç, va fer el que se li demana a un extrem en un 4-3-3: buscar el desequilibri a través de parets amb el seu interior (Gavi), amb el seu lateral (Kounde), mitjançant el domini del driblatge (li sobra) o buscant el davanter centre. Ho va brodar en tots els sentits. Al minut 11 ja va trobar Lewandowski, amb un centre que el polonès va picar de cap acrobàticament. Entre el pal i Masip, li van anul·lar el gol.

Però Raphinha va persistir. Primer amb una aventura individual que va forçar una nova

Va debutar Kounde, va explotar Raphinha i va meravellar Lewandowski amb dos gols, un d’esperó

El canvi de guàrdia és obvi, només resisteix Busquets; Alba i Piqué repeteixen suplència i no juguen

intervenció del porter català en una pilota rasa, i després amb l’acció que trencaria el marcador. Va rebre disciplinadament al seu carril, va posar en marxa el radar, va detectar el desmarcatge de Lewandowski i li va enviar un xut de rosca quilomètrica que va acabar penetrant a l’àrea perquè el polonès la rematés. Timing perfecte, com es diu ara.

Dembélé va entrar en combustió per mimetisme i es va posar a competir amb Raphinha des de l’altra banda. Al francès cal comptabilitzar-li un xut al pal i una jugada a l’estil Messi que Masip va blocar. El 2-0 va partir d’una recuperació en defensa d’Araújo que Dembélé va aprofitar per córrer i visualitzar Pedri entrant per l’eix tan content. El canari va afusellar. El Camp Nou s’ho passava bé. El Valladolid, frustrat, sense poder acostar-se a Ter Stegen, va buscar l’ocasió des de casa seva amb un xut utòpic de Sergi Guardiola que se’n va anar per dalt.

Després d’una breu fase de contenció, la segona part també va tenir suc. Xavi, amb molta banqueta, va anar introduint

e e