La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una derrota que suma
Un Espanyol esforçat planta cara al Reial Madrid durant molts minuts, però torna a perdre a la recta final amb dos gols de Benzema
Poques derrotes seran tan doloroses i alhora tan dolces per a aquest Espanyol. Enormement condicionat per la planificació (han marxat 17 jugadors i només n’han arribat set), i amb el cas Raúl de Tomás cuejant quan falten quatre dies per al tancament del mercat, l’equip perico va plantar cara a tot un Reial Madrid, només capaç de doblegarlos al final amb dos gols de Benzema. Abans havien marcat Vinícius i Joselu. Amb més casta que classe i amb més orgull que estil, però l’Espanyol va tenir contra les cordes el campió malgrat tot. Altre cop, tres punts que volen, només n’ha sumat un l’equip de Diego Martínez les tres primeres jornades, però el seu projecte no perilla, perquè aquest Espanyol, malgrat tot, encomana il·lusió.
Va demostrar gosadia Diego Martínez amb la seva proposta inicial, que no va variar respecte a partits anteriors. El predicament del tècnic és inamovible malgrat les circumstàncies. Pressió alta, acompanyada d’una bona dosi de feina i verticalitat amb la pilota. Tot i que el compromís com a bandera no arriba per ser més protagonista amb la pilota, i més si davant hi ha el vigent campió sense altres compromisos intersetmanals que el despistin. Puado, ja recuperat, i Calero, en el lloc de l’expulsat Sergi Gómez, van ser els únics canvis. I malgrat les intencions dels pericos, el Madrid no va haver de mirar-s’hi per apropiar-se del partit en un inici de baixes pulsacions. Rudiger i Kroos van entrar en un onze dissenyat per construir des de la pilota, i durant 20 minuts va fer i va desfer al seu aire l’equip blanc, incloent-hi un gol de Vinícius després d’un error defensiu impropi del defensa blanc-i-blau.
En l’abisme que hi ha entre els dos equips, la principal diferència és que el Madrid és un conjunt totalment quallat i l’Espanyol és un imberbe que persegueix un somni amb les soles desgastades. Tot funciona amb relativa senzillesa a l’equip blanc, en què un armari encastat com Tchouameni és capaç d’assistir amb la classe de Modric si se li deixa prou espai. L’hi van deixar i el resultat va ser el gol de
Joselu suma el seu segon gol a la Lliga i Lecomte no serà a Bilbao per expulsió
Vinícius. En aquell primer tram, cada eslàlom del brasiler va ser una fuetada que feia esgarrifar el RCDE Stadium, cada vegada més conscient que només un miracle podria fer que el seu equip marqués.
Va treure la ràbia l’Espanyol per trepitjar per fi camp rival. Sense pausa ni concert, però els de Martínez aconseguien veure Courtois més de prop. Primer va ser Vini, l’altre, el que va xutar des de la frontal. Després Cabrera va rematar fora un córner. A la tercera hi va anar Joselu, que en una doble rematada va trobar l’empat a punt del descans. El gallec suma el seu segon gol.
I així, amb la sensació que el partit era una qüestió més de fe que no pas de futbol, l’Espanyol va començar el segon temps mereixent el gol. Puado va vorejar el segon. L’Espanyol no només era viu, sinó que pressionava en tot el camp, assumint molts riscos, i era capaç de sotmetre els blancs a pilota aturada. Courtois va treure una mà prodigiosa en una rematada de Joselu des de dins de l’àrea.
Va reaccionar Ancelotti amb Camavinga i Rodrigo. El Madrid havia entrat en un atordiment general, adormit per una sèrie de males decisions i per l’eficàcia de la pressió perica. Les seves arribades, tot i això, eren cada vegada més perilloses. No va renunciar a res l’Espanyol i es va condemnar a rebre un cop i un altre en inferioritat. Lecomte, criticat les dues primeres jornades, va emergir per fi amb una parada d’enorme mèrit a xut de Benzema. Però el Madrid va acabar per rematar la feina amb dos gols del francès, el segon després d’expulsió de Lecomte. No es va rendir mai l’equip perico, però amb aquests elements poc més es pot demanar a Diego Martínez i els seus. Quan falten quatre dies per al tancament del mercat toca alimentar aquesta il·lusió amb fitxatges. ●