L’explosió d’Evenepoel

El líder despenja els seus rivals al final de Les Praeres i obre més distàncies a la general, mentre que el triomf va ser per a Meintjes

Va arribar a Astúries com un líder experimental, però marxa com l’home a batre, el patró de la cursa i el màxim favorit d’aquesta Vuelta a Espanya. Remco Evenepoel (Quick Step) va capgirar la cursa a l’explosiva pujada a Les Praeres, port de primera categoria amb rampes de fins al 24% de desnivell però de només 3,9 km de recorregut. No li va caldre res més al belga per obrir diferències impensables al començament de l’etapa. No hi va poder fer res el trio perseguidor format pels espanyols Enric Mas, Juan Ayuso i Carlos Rodríguez. Tampoc Primoz Roglic, monarca destronat abans del que s’esperava per la trituradora de la cursa.

La victòria d’etapa va ser per al sud-africà Louis Meintjes, un d’aquells corredors invisibles, capaç de ser entre els deu millors del Tour i de la Vuelta durant sis anys però sense assaborir mai el triomf. El premi més gran de la seva carrera també el va aconseguir al seu estil, sense fer soroll. Pujant amb més intel·ligència que Janssens i Battistella, escapats abans del començament de l’últim port. La recuperació del sud-africà (30 anys), sense ostentacions, ascendint amb la categoria que atorga l’experiència, recompensa una trajectòria atapeïda d’esforç sense victòries llampants.

L’etapa entre Villaviciosa i Les Praeres, de 171 quilòmetres i cinc ports, dos dels quals de primera categoria, va deixar diverses víctimes, però un clar derrotat. No va ser un mal dia qualsevol per a Roglic. L’eslovè no és de tenir-ne si no té problemes físics. Més aviat va ser la certificació que no és al nivell amb què va aconseguir el triomf les tres últimes edicions. El Tour de França va suposar una ensopegada que no esperava. A més, Vigegaard el va apartar del liderat al Jumbo amb una brusquedat que ha acabat per tombar la ja per si mateixa fràgil mentalitat mostrada al llarg d’aquest curs. A la Vuelta tampoc no l’acompanyen les cames. Després de nou etapes és tercer, però les sensacions no són bones. Ahir va ser víctima d’Evenepoel, però també d’Enric Mas, Juan Ayuso i Carlos Rodríguez.

El final de l’etapa va ser un d’aquells inferns curts que destrossen les il·lusions d’alguns i eleven els ciclistes que són veritablement especials. És el cas del líder, als 22 anys exponent amb Pogacar, Vingegaard, Van Aert i Van der Poel d’un ciclisme salvatge, mai vist. La seva potència, determinant a les clàssiques, li serveix per doblegar especialistes tant costa amunt com al pla. A la seva primera cursa de tres setmanes després del Giro del 2021, en què va abandonar, està demostrant que hi ha un nou gall al corral. Els pròxims anys de ciclisme poden ser apassionants. La contrarellotge d’Alacant (on també és favorit) de dimarts vinent pot fer que els seus rivals comencin a centrar-se a lluitar només pel segon lloc de la general. Enric Mas (Movistar), segon a 1m12s, apareix com l’única amenaça real davant l’aclaparador domini del belga. ●

Barcel nczón / JFJ Louis Meintjes va aconseguir la seva primera victòria en una gran volta després de nou anys