La Vanguardia (Català-1ª edició)
La banca descarta una nova guerra del passiu amb les pujades de tipus
El sector estima que el canvi de cicle trigarà a arribar als estalviadors
Durant la primera meitat del 2010, l’Euribor era d’un poc més d’un 1,2%, i els bancs espanyols remuneraven els dipòsits dels clients amb un 4% i un 4,5% d’interès. Avui es continua pagant a zero el passiu dels estalviadors, i l’Euribor va pel camí de tancar l’agost al voltant d’un 1,2%.
Fonts bancàries afirmen que les guerres pel passiu no tornaran, encara que es disparin els tipus d’interès a Europa. Llavors, en plena crisi immobiliària, els balanços de la banca espanyola estaven descompensats, ja que l’actiu (crèdits i préstecs) tenia més pes que no pas el passiu. Per això, les entitats bonificaven els dipòsits per captar liquiditat. Ara la situació no és pas la mateixa.
Si els tipus d’interès continuen pujant, la banca espanyola haurà de remunerar els dipòsits dels clients, però el sector avisa els estalviadors que no esperin grans pagaments. Un reflex del que pot passar és el que ara està passant al Regne Unit, que els tipus d’interès són d’un 1,75% i, en canvi, la remuneració dels dipòsits dels clients se situa per sota d’un 0,5%. La guia que han deixat entreveure el Banc Central Europeu (BCE) i la seva presidenta, Christine Lagarde, és que els tipus d’interès oficials pujarien al setembre fins a un 1%, i podrien pujar més a curt termini com a estratègia per frenar l’escalada de la inflació que amenaça tot el continent.
Fonts bancàries expliquen que l’impacte de l’expectativa de pujades de tipus en el passiu és més baix que en l’actiu, perquè “les entitats financeres estan en una situació òptima de liquiditat derivada de la política monetària expansiva del BCE dels últims anys”. L’escenari de pujades passa en un moment en què “la regulació des de l’última crisi de crèdit s’ha endurit i ha requerit que les entitats hagin de tenir més nivells de liquiditat per fer front a les possibles crisis i evasió de capitals”.
Xavier Vives, professor de l’IESE, recorda que “els resultats dels bancs han estat bons i que les entitats estan en una situació millor, ja que tenen més control, que els ve des de fora”.
Va ser una de les reflexions que van sorgir a la conferència anual de l’European Finance Association (EFA) celebrada la setmana passada a Barcelona.
“Crec que la remuneració ara començarà a pujar”, afegeix Vives. La veritat és que avui dia l’únic banc de tots els grans bancs espanyols que sembla que hagi mogut fitxa és el Sabadell, amb un compte en línia que remunera fins a un 2% els primers 30.000 euros. Fonts bancàries matisen que real
El 2010, amb l’Euribor al mateix nivell d’avui, la banca pagava fins a un 4,5% pels dipòsits
Les entitats que estan oferint remunerar el passiu volen guanyar clients, no pas recursos
ment no és un moviment per captar passiu, sinó per guanyar clients, ja que la remuneració està limitada a 30.000 euros i a persones sense vinculació actual amb el Sabadell.
Si es fan noves ofertes de remuneració dels estalvis en el futur, aniran en aquesta línia. “És possible que hi hagi moviments, però no pas per la necessitat d’obtenir finançament per part de les entitats, sinó per captar nous clients”, expliquen des del sector financer.
La banca insisteix que “els estalviadors conservadors ja es poden beneficiar dels increments en els tipus a través de comptes remunerats que ja hi ha al mercat, i el més probable és que en continuïn sorgint més”. I expliquen que “també poden invertir en deute públic i renda fixa privada directament o a través de fons d’inversió, o fins i tot en fons de liquiditat”.
De fet, el sector ha aconseguit durant els últims anys traslladar la inversió clàssica en dipòsits, que no té risc, cap a productes fora de balanç, com per exemple els fons d’inversió, que permeten a les entitats ingressar comissions per la gestió, tot i que causen pèrdues per als estalviadors. ●