Compte enrere a Patrimoni

més França i Espanya tenen un impost sobre el Patrimoni en vigor, tot i que el primer el va substituir el 2018 per un altre tribut sobre béns immobles. Aquesta posició en solitari penalitza que el capital estranger recali al nostre país, ja que els inversors, a l’hora de fixar la seva residència, tenen molt en compte la variable tributària, perquè tot negoci vol minimitzar costos i maximitzar beneficis, i aquesta circumstància adversa acaba afectant la competitivitat empresarial.

Pot ser que, en alguns casos, aquest tribut –que, per cert, va estar congelat entre els anys 2008 a 2010– constitueixi més una picada d’ullet ideològica que no pas recaptatòria, motiu pel qual algunes comunitats autonòmiques no hagin decidit encara suprimir-lo, fet que fa que hi hagi importants diferències en la tributació depenent del territori, cosa que provoca desigualtats fiscals segons el lloc on es visqui. Només la Comunitat de Madrid té bonificat aquest impost al 100%, per això els residents en aquesta comunitat no l’han de pagar; i pel que podem veure, a les arques de l’esmentada administració autonòmica els va molt bé, entre altres factors perquè s’han activat efectes multiplicadors en la recaptació tributària.

Cada vegada se senten més veus en el sentit que alguna altra autonomia s’unirà al carro de la tributació a la baixa per als seus ciutadans. Tindrem un semestre de moltes pressions econòmiques, per això els territoris no haurien de perdre l’oportunitat d’atreure capital i talent a les seves economies rebaixant aquest cost fiscal.

Comença el compte enrere per transformar aquest impost. Encara