La Vanguardia (Català-1ª edició)
“L’eneagrama comprèn la infinita diversitat de l’esser humà”
Per què va aprendre l’eneagrama? Als 19 anys vaig passar un mal moment amb pensaments suïcides i vaig començar a buscar el meu equilibri; i als 24 vaig descobrir l’eneagrama, una espiritualitat en la qual vaig intentar aprofundir formant-me i fent classes pro bono en un centre de ioga.
I segueix amb l’eneagrama?
Sempre centrat en la formació: he fundat Kuestiona, comunitat educativa per a inconformistes; Utópika, per a l’emprenedoria social; i Akademia, moviment ciutadà per a l’aprenentatge emocional. He donat més de 300 cursos d’eneagrama, sobre el qual publico un altre llibre.
L’eneagrama és un instrument de formació en l’autoconeixement?
Vol dir senzillament “nou línies” en grec. Sintetitza 2.500 anys de tradicions en l’autoconeixement: des de la cultura caldea, passant per Pòntic, el papa Gregori Magne, que li va afegir els set pecats capitals; Raimon Llull...
El nostre savi Llull de la combinatòria.
Li va incloure diagrames de nou puntes amb els nou vicis humans i els nou atributs divins. Gurdjieff el va actualitzar el segle passat; Ichazo el va adaptar a la modernitat amb els nou tipus de personalitat, i el seu deixeble Claudio Naranjo...
Va ser savi hoste de La Contra...
...va definir amb rigor els eneatips per contenir la infinita diversitat de l’humà.
Deia que la vida sempre ens dol en la falta de reconeixement dels altres.
És que l’eneagrama radiografia els nou rostres del nostre ego: el nostre costat condicionat, fals, ignorant, inconscient i fosc; i les nou facetes inherents a l’ésser essencial: el nostre costat lliure, autèntic, savi, conscient i lluminós.
És una hipótesi... Fins i tot nou juntes.
Ens mostra nou camins per créixer com a persones i ens ajuda a transformar la nostra visió de nosaltres mateixos.
Quin és el seu?
L’eneatip 1: volem ser perfectes. La nostra ferida és la sensació d’insuficiència i imperfecció. Som exigents, perfeccionistes, rondinaires, dogmàtics, imposant la nostra veritat absoluta...
Tampoc no és vostè autoindulgent.
El nostre aprenentatge és convertir la ira en serenitat tot acceptant-nos com som.
L’eneatip 2 és menys rondinaire?
Necessita amor i per això el brinda, perquè com més ajudi els altres creu que més l’estimaran, i li encanta donar consells creient que els coneixen millor que ells mateixos. Però es queda molt sol. El seu aprenentatge passa per ocupar-se més de si mateix.
Hi ha eneatips millors que d’altres?
Són iguals en la diversitat. La ferida del 3 és que no es valora a si mateix i per això s’obsessiona amb l’èxit i es torna presumit. Ha de transformar la seva vanitat en autenticitat valorant-se pel que és i no pel que aparenta.
No hi ha qui pequi d’humil?