La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pressionar sense escalar
La UE afronta amb cautela la proposta dels països bàltics i nòrdics de vetar els turistes russos mentre valora els riscos d’entrenar militars ucraïnesos
Sis mesos després del començament de la guerra d’Ucraïna, la voluntat d’Europa de mantenir la pressió sobre Rússia per la seva agressió continua intacta, van assegurar ahir a Praga els màxims responsables de la diplomàcia europea. Però, després de sis rondes i mitja de sancions (l’última tanda de mesures va ser una ampliació de l’anterior), sumida en una crisi energètica sense precedents, la Unió Europea comença a constatar les dificultats a què s’enfrontarà la seva estratègia els pròxims mesos.
En un context econòmic i social cada vegada més tens, els passos que Europa faci dependran de la seva resposta a l’interrogant de com pot mantenir la pressió sobre Moscou sense contribuir a una escalada del conflicte a casa i a fora. És a dir, sense crear més dificultats per als ciutadans i l’economia europea i, sobretot, sense agreujar el conflicte militar i veure’s arrossegada a una intervenció a Ucraïna.
Des de la tortuosa aprovació de l’embargament al petroli rus, l’equilibri cada vegada és més delicat, com es va veure ahir a Praga. Els ministres d’Exteriors van respondre amb cautela a la proposta dels països bàltics i nòrdics de vetar l’arribada de turistes russos, així com a la iniciativa de l’alt representant de Política Exterior de la UE, Josep Borrell, de llançar una missió de formació de militars ucraïnesos. La UE meditarà seriosament els seus pròxims passos.
Davant la tancada defensa d’Estònia, Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Polònia, Lituània i Letònia del veto total a l’entrada de turistes russos a la zona Schengen perquè els ciutadans corrents sentin l’impacte de les accions del Kremlin, una mesura que ja estan duent a terme pel seu compte, Alemanya, França, Espanya i la Comissió Europea van alertar del risc d’alimentar la narrativa victimista del president Vladímir Putin i contribuir a l’aïllament de la societat russa.
“No hi ha lloc per al turisme en aquestes circumstàncies”, va dir el ministre d’Exteriors txec, Jan Lipavsky, que va defensar que la mesura enviaria un fort senyal “a les elits de Moscou i Sant Petersburg”. “Les persones privades també han d’entendre que la guerra té conseqüències. Els impostos que paguen creen bombes que, literalment, en aquests moments maten nens ucraïnesos”, va afegir el seu homòleg estonià, Urmas Reinsalu.
És un dels arguments més citats pels polítics, però Marie Dumoulin, investigadora del think tank paneuropeu European Council on Foreign Relations (ECFR), discrepa, i adverteix que el rebuig dels turistes russos serà utilitzat pel Kremlin com a propaganda contra Occident. “Els efectes col·laterals d’un veto total superarien els avantatges d’aquesta mesura”, assenyala Dumoulin, que considera “il·lusori” pensar que farà augmentar la pressió pública sobre les autoritats o que provocarà canvis de política.
“No hem de tenir un nou teló d’acer a Europa”, va advertir el ministre d’Exteriors de Luxemburg, Jean Asselborn, que va recordar que la UE ha tractat des del principi el conflicte com “la guerra de Putin”. El seu homòleg espanyol va insistir en la mateixa idea. “No hem de tancar les portes als sectors russos que no són favorables a la guerra, que volen tenir contacte amb nosaltres i (...) conèixer de primera mà la veracitat de la informació”, va dir José Manuel Albares.
Davant la divergència d’opinions, la solució de compromís en què es treballa, malgrat que no satisfà els països bàltics, consisteix a suspendre l’acord de facilitació de visats entre la UE i Rússia, en vigor des del 2007. No és el veto total que ha demanat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, però farà que els russos que vulguin viatjar a la zona Schengen per turisme s’enfrontin a un procés burocràtic més llarg i un cost més alt del visat (80 euros en lloc de 35).
La idea de llançar una missió europea de formació de l’exèrcit ucraïnès no va obtenir llum verda immediata (durant les consultes prèvies, diverses capitals van plantejar si no agreujarà l’enfrontament amb Rússia), però els ministres van acordar examinar-la i van donar suport a “iniciar els treballs per definirne els paràmetres”. Tot i que la UE ha format militars de diversos països africans i hi ha missions nacionals d’entrenament de l’exèrcit d’Ucraïna, no hi ha precedents d’aquestes activitats amb bandera europea en territori comunitari. Per Borrell, el pas és inevitable. “Hem d’establir les bases d’un exèrcit que ha de lluitar durant bastant temps; estic convençut que es pot fer millor sumant les nostres forces”, va assegurar. ●
Les reticències de Brussel·les, França, Alemanya i Espanya frenen la idea del veto total al turisme rus
La UE llança els treballs per definir una possible missió que ensinistri l’exèrcit d’Ucraïna