La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’auge de travessar l’Estret amb moto d’aigua
Alerten de les maneres alternatives a les pasteres per evitar els agents
L’escena, gravada per uns estiuejants a Tarifa (Cadis), mostra com les màfies que trafiquen amb immigrants es reinventen per esquivar els agents: trasllats de persones en motos d’aigua d’una banda a l’altra de l’Estret en encara no vint minuts. “És com un servei de taxi”, defineixen guàrdies civils que treballen sobre el terreny. “Un degoteig continu” a Cadis que s’ha intensificat aquest estiu pel bon temps i el control marroquí més gran a les fronteres de Ceuta i Melilla, on també estan arribant migrants en motos d’aigua.
Tot està mesurat al mil·límetre per les organitzacions criminals. Fonts policials expliquen a La Vanguardia que les motos d’aigua surten des del Marroc en grups de fins a deu vehicles alhora. En grup, navegant com més a prop millor les unes de les altres per enviar un senyal erroni al radar, que previsiblement detectarà una sola embarcació. Quan s’acosten a les costes gaditanes, el grup accelera i es desplega per deixar els immigrants a prop de terra ferma. En cada una d’elles han pogut travessar l’Estret fins a tres immigrants.
María del Carmen Villanueva, secretària provincial de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), assegura que les últimes setmanes s’han viscut moments de “molta tensió”, quan patrulleres han rebut l’avís i s’han acostat a les embarcacions: “Hem vist com els conductors han llançat els migrants –alguns sense que sàpiguen nedar– al mar per poder fugir. Entre socórrer o perseguir, sempre mana salvar vides”. Malgrat que no és un fenomen nou, l’estiu és el caldo de cultiu perfecte per a aquesta pràctica, ja que l’elevat nombre d’embarcacions recreatives pròximes a les costes serveixen de camuflatge per a les màfies.
Des de les forces i cossos de seguretat han detectat que els conductors de les motos d’aigua poden arribar a fer diversos trasllats durant la mateixa jornada. “Anada i tornada. Com un taxi”, precisen les mateixes fonts que qualifiquen aquest mètode com a “més segur” per als migrants que la tradicional pastera. Per això, les màfies venen els passatges més cars. La forquilla de preus oscil·la entre els 3.000 euros i els 6.000 euros. Un preu que es pot veure rebaixat en el cas que el migrant s’ofereixi per traslladar droga a Cadis. El preu mitjà que paga un migrant per pujar a una pastera que travessi l’Estret es mou a la forquilla d’entre 1.000 euros i 2.000 euros.
Des de l’AUGC consideren que es pot fer front a aquesta situació amb una dotació més gran de mitjans humans i materials. I això passa per declarar la província de Cadis com a zona d’especial singularitat, una reclamació que ve de lluny, de sindicats policials i associacions de guàrdies civils. Interior continua treballant en aquest pla, segons fonts ministerials, però amb retard respecte als terminis marcats a començaments d’any. L’objectiu és dotar amb més mitjans les zones singulars o oferir incentius més atractius per als agents que hi estiguin destinats per evitar que demanin trasllats. ●
A la mateixa moto hi traslladen fins a tres migrants, a qui cobren entre 3.000 i 6.000 euros