Dimitirà el Papa?

El papa Francesc té 85 anys, es veu obligat a utilitzar la cadira de rodes per greus i complexos problemes de genoll, el seu pontificat està sent objecte de serioses batalles internes (sigui en el flanc conservador, molt fort en cercles catòlics nord-americans; sigui en el més progressista, encarnat per la Conferència Episcopal Alemanya). La recent modificació dels estatuts de l’Opus Dei també ha contribuït a provocar certa tensió, per bé que soterrada, ja que aquesta institució l’ha acceptat sense queixar-se, malgrat el to del text, com si d’un simple canvi tècnic es tractés. A tot això cal afegir la crisi evident que, almenys a Europa, continua vivint l’Església catòlica, mancada de vocacions, amb un progressiu abandonament dels fidels i sota una gran pressió periodística pel dolorós tema de la pederàstia. El context explicaria l’insistent rumor que s’apropa la dimissió del pontífex argentí.

Els cardenals s’han reunit a porta tancada per estudiar la nova Constitució apostòlica amb què el Pontífex i el seu equip han reformat la cúria romana enfrontant-se a fortes reticències de caràcter conservador i burocràtic. Dissabte passat van ser nomenats vint cardenals, que donen continuïtat al perfil de tots els nomenats per Bergoglio: homes d’acció, més que de doctrina, pastors de base, procedents de països llunyans d’Europa o d’urbs amb grans problemes socials. Francesc amb prou feines ha nomenat teòlegs i bisbes reconeguts en els cercles clericals.

El perfil dominant al futur conclave concorda, per tant, amb la partitura essencial del papat de Francesc: pastors amb olor a ovella, agrupats entorn del poble creient i sofrent. Cardenals disposats a rebaixar el pes mundà de l’Església i convertir-la en un gran “hospital de campanya”. Una Església disposada a acollir els que se senten allunyats de l’actual sistema de valors (que, segons Francesc, afavoreix la desigualtat i l’hedonisme, fomenta la “cultura de la mort” i la ideologia del descart). Una Església com a hospital de campanya en la qual l’amor i la fraternitat són previs a la doctrina. Malgrat l’expectació suscitada pel consistori, i malgrat el recent homenatge al papa Celestí V, la dimissió del qual li va valer l’entrada a l’infern de Dant, Francesc té una missió i no l’abandonarà si no és per força major (física, en el seu cas). Un jesuïta no jutjarà mai a la lleugera la potencial explosivitat que en una elecció podrien tenir les actuals tensions internes; i procurarà, si li és possible, posposar-les. ●

Francesc té una missió i no l’abandonarà si no és per força major