La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’univers segueix el seu curs
He passat unes quantes hores estivals llegint Pedro Olalla, escriptor, hel·lenista i cineasta. El seu Palabras del Egeo (Acantilado) és un passeig lúcid sobre el mar que banya les illes escampades en el que fa desenes de milers d’anys, abans de la crescuda de les aigües, era terra ferma entre l’actual Grècia i l’Anatòlia turca que conflueix en els Dardanels, passa per la suposada Troia homèrica i penetra al mar Negre pel Bòsfor. Quanta actualitat es dedueix de les reflexions d’aquest estudiós que resideix a Atenes des del 1994 i és un dels hel·lenistes més reconeguts.
La paraula, el mar, la pedra i el paisatge els situa en les albors de la nostra civilització. Els clàssics grecs i llatins no només no han mort sinó que són font d’inspiració per a la literatura, la història i la ciència modernes. L’infinit dins d’un jonc, d’Irene Vallejo, és un viatge fascinant al món dels llibres, la paraula i el pensament des del principi dels temps.
Els pobles més civilitzats són aquells que han bussejat en la literatura més ancestral amb paraules antigues i viatgeres convertint la llengua en una nau volàtil de civilització. Un dels pilars principals de la cultura catalana és la col·lecció Bernat Metge, impulsada per Francesc Cambó, en la qual els principals autors grecs i llatins estan publicats en la llengua original i en català. És una joia literària, filosòfica i cultural.
Pedro Olalla li explica al seu fill Silvano les reflexions que elabora assegut en un racó d’una de les moltes illes de l’Egeu. Parla, naturalment, del clima com un factor canviant ja que el gir de la Terra al voltant del Sol no es realitza sobre un eix estable.
I al seu torn dedueix que el clima de la Terra canvia, no només per factors terrestres provocats per l’acció devastadora dels humans, sinó també per causes astronòmiques i per la mateixa mecànica de l’univers.
És una visió literària, basada en evidències geogràfiques i històriques de la inevitabilitat del canvi en un planeta que durant la primera meitat de la seva existència va ser “un infern de gasos, cataclismes, terratrèmols i erupcions volcàniques; després hi va haver moments en què va ser una silenciosa esfera blanca, recoberta totalment o parcialment de gel”. N’hi ha hagut set de grans eres glacials i ara, encara que no ho sembli, estem encara en l’última d’elles, ja que la Terra encara manté els minvats i fràgils casquets polars. L’autor estima que fa divuit mil anys els gels del nord arribaven a les costes de la Mediterrània.
Que l’acció depredadora de la societat consumista i industrial, nedant en l’abundància, ha contribuït decisivament al canvi climàtic que es pot comprovar en el pas d’una o dues generacions, és una evidència. Però el canvi es produirà tanmateix per molt estrictes que siguin els esforços per frenar els abusos dels humans maltractant la natura amb una hostilitat menyspreable.
El cronista de The Washington Post Ishaan Tharoor relatava ahir la pitjor sequera que ha conegut Europa en els últims cinc-cents anys i l’alarma creada pels rius eixuts, els llacs que perden cabal i els pantans que ensenyen les entranyes històriques, colgades i amagades fins ara sota les aigües. En el curs del Tíber romà ha sortit un pont del segle primer, segurament construït per ordres de Neró. A la Llombardia alpina, a les ribes del llac de Como, ha aparegut un crani de cérvol d’uns cent mil anys i restes òssies de lleons, hienes i rinoceronts.
Les exageracions tèrmiques a Europa s’estan produint amb més intensitat a la Xina i en part del Sud-est Asiàtic. Però paral·lelament s’estan desencadenant pluges torrencials al Pakistan, Índia, Bangla Desh i, a molts quilòmetres de distància, també a Texas. Les inundacions recents al Pakistan han causat més de mil morts i deu milions de persones desplaçades. El canvi climàtic s’està produint a batzacades.
El fet que algunes parts del Rin, el gran riu industrial alemany, no siguin navegables pot ser que sigui un fenomen passatger, però evidencia que queden pocs espais a la Terra protegits d’un canvi del clima que tindrà conseqüències insospitades. Cal fer tot el possible, a mig i a llarg termini, per neutralitzar els efectes nocius del canvi. Però l’univers segueix el seu curs còsmic i s’ha comportat de forma inesperada amb la Terra des de les civilitzacions més antigues. ●
El canvi es produirà per molt estrictes que siguin els esforços per frenar els abusos humans a la Terra