Mesures contra la nova normalitat

de calor als setanta i als vuitanta s’ha convertit ara en temperatures normals de l’estiu al conjunt d’Espanya. També ha estat molt i molt inusual perquè hi ha hagut onades de calor sincròniques que han afectat no només els països mediterranis o la península Ibèrica, sinó el conjunt d’Europa, a les illes Britàniques amb temperatures rècords que no s’havien registrat anteriorment. Ha estat un estiu amb unes temperatures i amb una freqüència d’onades de calor molt persistents, i que són factors relacionats amb els incendis o la brutal sequera que estem patint.

Si continuem sense adoptar mesures serioses i profundes per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, aquesta nova normalitat tornarà a canviar. I el que ara entenem com a onada de calor (temperatures altes, superiors a 35 i 40 graus en zones costaneres...) en el futur, a la dècada del 2030 o el 2040, seran les condicions normals d’estiu. A més a més, a la península Ibèrica, on tant la primavera com l’estiu s’escalfen més ràpidament que l’hivern i la tardor, aquesta situació tendirà a agreujar-se en el futur. Per això, si no prenen aquesta mesures, hem d’esperar estius més càlids, amb temperatures elevades sostingudes en el temps, a imatge del que ha passat aquest estiu.

L’Organització Meteorològica Mundial ha emfatitzat l’abundant presència d’onades de calor a l’hemisferi nord, el seu caràcter inusual en determinades regions (especialment, a la Gran Bretanya, que ha superat els 40ºC). El grup d’experts del World Weather Attribution, que n’analitza les causes, ha conclòs que el canvi climàtic ha fet 10 vegades més probables les onades de calor així com l’augment de la seva intensitat.