Una bona notícia i una altra de dolenta

És una bona notícia que per fi s’activi la inajornable rehabilitació d’aquest edifici històric i de considerable valor patrimonial, després de tants anys d’abandonament culpós.

Per entendre’n la rellevància, és necessari posar èmfasi que al seu dia no es va tractar d’alçar un edifici qualsevol en un parc, sinó que l’arquitecte Josep Fontserè el va situar en un conjunt vinculat a un ampli projecte científic. L’Hivernacle ha de ser interpretat en relació amb l’Umbracle, el Museu Martorell, la columna meteorològica, la taula de distàncies i, fins i tot, el mamut. Dol que sigui aquesta gran escultura el que està més ben conservat de tot, gràcies a la sensibilitat que al seu dia va desplegar el malaguanyat arquitecte municipal Ignasi de Lecea.

Malgrat que l’edifici el va projectar l’arquitecte Josep Amargós, va seguir les directrius rebudes de Fontserè: ser un espai per a la vegetació tropical, cosa que explica el protagonisme de la transparència per aprofitar al màxim la carícia solar.

Acabada l’obra el 1887, la seva primera tasca va ser, tot i això, acollir la infinitat d’actes socials i culturals programats durant l’Exposició Universal del 1888.

Gràcies a la seva estructura, no hi va haver obstacle perquè en època posterior acollís altres usos completament diferents. Així, va començar a ser cafè bar i després es va convertir en restaurant. L’amplitud permetia acceptar altres reptes circumstancials i passar a ser el simpàtic i original escenari de les trobades més diverses, fins i tot banquets nupcials, com l’emocionant celebrat pels meus estimadíssims companys de La Vanguardia María Dolores Masana i Carlos Nadal.

La poca rendibilitat d’aquestes destinacions va portar al tancament del lloc el 2006. I llavors va començar un rosari de contrarietats que van provocar la ruïna externa i fins i tot estructural de l’edifici a causa de la vergonyosa desídia municipal. Va degenerar ni més ni menys que en dormitori d’indigents, i fins i tot en amagatall de delinqüents.

Cal celebrar el començament d’aquesta urgent rehabilitació global. És mala notícia que encara s’ignori la destinació de l’Hivernacle, vist el que passa amb altres propietats municipals abandonades, que es degraden fins a extrems inconcebibles. Seria exigible que passés a complir una missió d’interès en l’ambiciós projecte de la Ciutadella del Coneixement, que afectarà l’Umbracle, el Castell dels Tres Dragons i el Museu Martorell. ●