La Vanguardia (Català-1ª edició)
El refugi de Companys
El Palau de les Heures conserva unes galeries construïdes per protegir el president de la Generalitat
El Palau de les Heures és una antiga residència senyorial d’estiu construïda a finals del segle XIX que actualment forma part del campus universitari Mundet. Va ser propietat dels Gallart, una família d’industrials de Barcelona, fins que va ser requisada per la Generalitat, al principi de la Guerra Civil. D’aquella època és el secret que guarda al subsol, un refugi antiaeri excavat per protegir el president Lluís Companys al final de la contesa.
Aquest espectacular palau va ser erigit el 1895 per Josep Gallart Folgas, que havia fet fortuna a Puerto Rico amb el negoci del sucre. Va encarregar el projecte a l’arquitecte August Font, mestre d’Antoni Gaudí. Va morir tres anys després, i la propietat va ser heretada pel seu fill, Josep Gallart Folch, que quan va esclatar la Guerra Civil va optar pel bàndol franquista, de manera que va marxar primer a França i després a Itàlia.
La Generalitat va confiscar l’edifici en principi perquè fos residència del president de la República, Manuel Azaña, que no el va ocupar mai. Sí que el va ocupar Lluís Companys a partir del 1938, quan es van agreujar els bombardejos sobre Barcelona. I és que la finca és al peu de Collserola, en un punt molt difícil d’atacar des de l’aire, de manera que es va considerar que seria una residència segura per al president.
Malgrat la seguretat del lloc, situat, a més a més, rere les bateries antiaèries del Carmel, es va optar per construir-hi un refugi antiaeri. Encara avui es pot recórrer part de les galeries. Només hi queda l’entrada pel soterrani. La del jardí està clausurada. També ha sobreviscut el pou de ventilació.
L’ús de l’edifici com a residència de Companys va portar Gallart a demanar per carta al general Alfredo Kindelán, màxim responsable de l’aviació franquista, que bombardegés el palau. Fins i tot n’hi va enviar una fotografia aèria perquè fos identificat pels avions. Finalment, es va descartar el bombardeig pel risc que suposava per als aviadors.
El 1958 el Palau de les Heures va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, malgrat que no va ser fins al 1992 quan va ser cedit a la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona per a ús docent a canvi de restaurar l’edifici. ●