La Vanguardia (Català-1ª edició)
Locomotora Evenepoel
El belga s’imposa a Roglic amb autoritat en la contrarellotge d’Alacant, mentre que Carlos Rodríguez i Enric Mas minimitzen la pèrdua per optar al podi
Amb la fam d’un caníbal i l’autoritat d’un jerarca. Remco Evenepoel (Quick-Step), la locomotora d’Aalst (Bèlgica) que cavalca tan sols sobre dues rodes, va clavar una altra queixalada formidable a aquesta Vuelta a Espanya a la contrarellotge entre Elx i Alacant (30,9 km). Sota una calor abrasadora que va superar els 30 graus i una humitat propera al 70%, Evenepoel va superar uns rivals que van oferir les seves millors prestacions, com Primoz Roglic en persona (Jumbo) o Carlos Rodríguez (Ineos): en tots dos casos van estar en els temps dels especialistes. Però el líder va córrer fora de concurs, va marcar temps inassumibles en cada parcial i va clavar a la meta 48 segons a l’eslovè i 1m22s a l’espanyol. Enric Mas, per la seva part, va cedir gairebé dos minuts i va perdre la segona posició del podi.
La Vuelta no està decidida, ja que queden encara gairebé dues setmanes de competició i, sobretot, molta muntanya per escalar. Però sens dubte ho sembla. L’estat de forma d’Evenepoel no permet als rivals alimentar gaires esperances. L’exhibició a Alacant és un nou cop de realitat per a ells. Sobretot per a Roglic, que ni de bon tros va fallar en la disciplina en què és un veritable expert. L’eslovè va fer el seu paper, va superar els especialistes com Cavagna o Craddock, però també els seus rivals a la general, com Carlos Rodríguez, Sivakov, Yates i Enric Mas. El seu segon lloc a l’etapa és l’exemple que continua sent competitiu i lluitarà per tot fins al final, però també evidencia que hi ha algú més fort que ell.
La contrarellotge va tenir dues dimensions molt diferenciades. Els mortals, entre el segon (Roglic) i el desè (Enric Mas) van conviure en un minut de distància. L’abisme el va marcar Evenepoel, que des del principi es va allunyar dels seus rivals amb molta facilitat. Al primer punt intermedi (10 km) ja tenia un avantatge de 20 segons, després va arribar als 36 (20 km) i va acabar amb 48 sobre l’eslovè. No el va afectar la calor intensa que sí que va fer fracassar especialistes com Rohan Dennis o Van Baarle, aquest últim, en un excés de sinceritat, va confessar al final que l’havia “fotut” sortir massa fort. La clau era no sortir excessivament alegre, ja que un repetjó a la part final feia molt exigent el traçat. Però Evenepoel va fer cas omís de les advertències i, com solen fer el millors contrarellotgistes, va mantenir un ritme constant per ser el més ràpid en tots els trams.
La sorpresa va ser Carlos Rodríguez, que va cedir 34 segons amb Roglic i es queda a menys d’un minut del podi. Enric Mas, per la seva part, va tenir un bon dia i va cedir menys de dos minuts, però a més de tres en la general el triomf sembla llunyà.
Ara arriba terreny muntanyós a la Vuelta, on Evenepoel també ha estat el millor. Queda per veure si arribarà a la tercera setmana amb la mateixa energia i si el seu equip és capaç d’acompanyar-lo en els mals moments, que encara poden aparèixer. ●