La Vanguardia (Català-1ª edició)
La inflació es modera a l’agost però es manté per sobre d’un 10%
La baixada dels combustibles compensa, en part, l’augment d’electricitat i turisme
La bona notícia és que la inflació ha baixat quatre dècimes a l’agost, cosa que ha obert la possibilitat que suposi el començament del descens tan esperat. La mala notícia arriba després de constatar que continua per sobre d’un 10% per tercer mes consecutiu, i, a més, amb un augment de la inflació subjacent, l’índex amb la reputació de ser menys volàtil.
Són les interpretacions que s’extreuen de la dada avançada de l’IPC que ahir va publicar l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que fixa en un 10,4% l’augment dels preus a l’agost. És el primer descens des d’abril, però encara està en nivells molt alts. És el que passa quan s’ajunten la sortida de la crisi de la pandèmia i els colls d’ampolla amb la guerra d’Ucraïna i l’ús del gas rus com a arma geoestratègica.
En aquest context, la dada d’agost és una moderació lleugera que passi gràcies a la baixada dels preus de les gasolines, que ha estat factible per la reducció dels preus del barril del petroli de referència, a més del manteniment de les bonificacions que manté el Govern espanyol. En canvi, una vegada més, l’electricitat ha empès a l’alça els preus, acompanyada aquest cop per l’augment a l’alimentació, la restauració i els paquets turístics. Pel que fa al turisme, es nota l’intent de les empreses de recuperar el que van perdre durant la pandèmia a través d’un augment dels marges el primer estiu normalitzat.
Pel que fa a la inflació subjacent, la que no té en compte ni l’energia ni els aliments no elaborats, la pujada és de tres dècimes i es col·loca en un 6,4%, cosa que suposa el nivell més alt des del gener del 1993, és a dir, fa 29 anys.
Des del Ministeri d’Economia culpen Rússia de l’escalada de preus d’aquest any i destaquen que els pics d’inflació s’han registrat al març, quan Putin va començar la guerra, i al juny, quan Rússia va reduir el subministrament de gas a Europa. La vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, va declarar a TVE que “la inflació s’ha començat a moderar; en principi, continuarà aquest descens durant els pròxims mesos”. Aquesta moderació dels preus a partir de la tardor és la gran esperança de l’economia espanyola. Les prediccions apunten que es
complirà, però té com a gran obstacle el preu de l’electricitat, amb els vaivens del subministrament del gas rus. Tot això ha fet que finalment la Comissió Europa reaccioni i anunciï una intervenció d’emergència al mercat elèctric.
“L’element de moderació és el més destacable en aquesta dada d’inflació. Mostra que els factors exògens que causen la inflació van amainant, com ara el preu del petroli i la reorganització de les cadenes de subministraments”, diu Raymond Torres, de Funcas. Afegeix, però, que encara falta afrontar un doble problema: el preu del gas i la inflació subjacent, que continua repuntant. “Mostra que l’aparell productiu encara mira de pair factors exògens”, afegeix Torres.
Per la seva part, Javier Ferri, de Fedea, considera que “hi ha tres factors que empenyeran el fre de la inflació els pròxims mesos”. El primer és la reducció de la pressió sobre les cadenes de subministraments globals, que ja és lluny dels pics a què va arribar al maig i al juny, com mostra l’Índex de Pressió de la Cadena de Subministrament Global (IPSG), del Banc de la Reserva Federal de Nova York. Els altres dos factors són l’impacte de la política monetària més restrictiva que s’està aplicant i l’efecte base que hi haurà els quatre últims mesos de l’any, que es compararan amb un final del 2021, que va registrar una inflació molt elevada.
Aquest any va arrencar amb uns preus llavors ja considerats molt alts, un 6,1%, que es van disparar encara més, especialment al març, quan van vorejar un 10%, i posteriorment, al juny, juliol i agost, quan ja el depassen clarament. Lluny queda el 2021, quan es va passar d’un IPC zero a començaments d’any fins un 6,5% a final d’any. És l’any en què va arrencar el cicle alcista dels preus, que, després, amb la guerra d’Ucraïna, ens està portant a cotes encara més elevades que ningú no va veure venir.
Amb aquests números, l’objectiu del BCE d’una inflació d’un 2% queda totalment fora d’abast a curt termini i és difícil d’atènyer a mitjà termini. Això ha obligat el Banc Central Europeu a endurir la política monetària malgrat el temor de malmetre un creixement molt necessari.
La subjacent puja tres dècimes més i es col·loca en un 6,4%, el nivell més alt des del gener del 1993
“La inflació continuarà aquest descens al llarg dels pròxims mesos”, diu Nadia Calviño