La Vanguardia (Català-1ª edició)
Història viva d’aquest país
FRANCESC GRANELL Economista (1944-2022)
El meu amic, el meu gran amic Francesc Granell ens ha deixat. Em costa de creure-ho. Havíem d’assistir junts a un concert dissabte a Castelló d’Empúries. Ja no va ser possible. Vaig rebre la tremenda notícia un parell d’hores abans. Un desgraciat accident. El mar, que de vegades provoca inesperats i fatals desenllaços. El final de l’existència de vegades passa de manera absurda, inexplicable, amb un punt d’absoluta irracionalitat, però que hem d’assumir per molt que ens costi, quan ens sembla que la vida es prolongarà a la mercè de la nostra pròpia voluntat.
En Francesc ja forma part de la història del nostre país. Amb tots els mereixements. Un apassionat de la seva terra. Va treballar sempre per una Catalunya plural, tolerant, oberta al món. I també a Espanya. Fugint de dogmatismes. Tasca difícil en moments especialment delicats, però a què va dedicar molta tenacitat i esforços. Els seus grans coneixements en l’àmbit de l’economia, la política i el dret, determinaven que els seus escrits estiguessin presidits per una enorme dosi de realisme, buscava sempre el millor per al benestar del ciutadà, que havia de ser sens dubte el primer objectiu de la classe política.
La seva gran experiència, aconseguida després de força anys com a director de la Unió Europea, a la Generalitat, o com a catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, va contribuir sens dubte a consolidar la seva fidelitat a uns principis.
Ens vam conèixer ja fa cinquanta anys. Els primers temps del Cercle d’Economia. Quan junts ens reuníem amb Joan Mas Cantí i Carlos Güell per discutir temes de l’actualitat política i preparar els articles setmanals per al Diario de Barcelona, Correo Catalán i més tard per a La Vanguardia. Des d’aquella època ja tan llunyana fins ara, Francesc Granell va mantenir dia a dia aquesta inquietud, aquest interès per conèixer i tractar dels afers més rellevants. Aquí a La Vanguar
dia, va publicar l’últim article fa només uns dies, dedicat a qüestions de política de formació en l’àmbit escolar i universitari, amb vista a l’inici del pròxim curs acadèmic.
A Catalunya no hi abunden els “Francesc Granell”. Són molt escassos. I la veritat és que els necessitem. Els continuem necessitant. Potser avui més que no pas abans. Per això la seva desaparició ens deixa una mica més orfes.
Estimat Francesc, des d’on siguis, sense l’estrès ni els aclaparaments de la ciutat –d’aquesta nostra Barcelona–, imagino que continuaràs pensant com abordar els problemes que tu i jo, sovint, comentàvem. No et preocupis. Si els teus correus no acaben d’arribar-me –de vegades la comunicació cel-terra no funciona com caldria–, procuraré fer el que en vida ja em transmeties. Seré el teu marmessor. No ho dubtis. Amb la fidelitat més absoluta.
Els primers temps del Cercle d’Economia ens reuníem amb Mas Cantí i Güell
Va ser alt càrrec a la Comissió Europea i catedràtic d’Economia Aplicada a la UB