La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La mà ens ha permès alçar una civilització avançada”
Tinc 70 anys. Soc de Barcelona, criat a Vilanova i la Geltrú. Soc traumatòleg, especialista en cirurgia de l’extremitat superior (Vall d’Hebron i Dexeus). Casat, tinc dos fills, el Bernat i l’Adrià (en la trentena). Política? Necessitem millors polítics.
Quantesmans ha operat?
Infinitat, són 40 anys operant mans.
Només mans?
I canells, colzes i espatlles.
Deu operacions per setmana.
Complicades?
No hi ha operació senzilla.
Quina és la més senzilla?
Túnel carpià. El nervi passa per allà. I fa mal si el túnel el pressiona, hi ha formigueig, tibantor... Eixamplo el túnel. Fàcil.
I l’operació més difícil?
La de mà catastròfica.
Sona terrible.
Accidents professionals o de trànsit: la mà queda destrossada. Vaig operar Àlex Crivillé, Bruno Hortelano...
Crivillé, el motorista?
Vaig reconstruir vasos per aquest ordre: ossos, tendons, nervis i pell. Va tornar a competir i va ser campió del món.
I Hortelano?
Accident automobilístic. Com a atleta necessitava la mà per fer pesos i agafar velocitat en carrera. La va recuperar.
Opera ara Mercedes Milá de l’húmer.
Implant de titani personalitzat: d’aquí set setmanes estarà com nova.
Va operar Marc Márquez, he llegit.
M’arriba que evoluciona molt bé.
I dos jugadors del Barça...
Araújo, fractura per una mala caiguda. I Eric Garcia, trencament del lligament del polze en agafar una samarreta del rival.
Està mirant les meves mans?
Valori-les. Sap a quin membre del seu cos dedica més espai el seu cervell?
No m’obligui a fer broma...
Al dit polze de la mà.
No ho sabia.
El polze oposable, poder pinçar ens ha permès una civilització avançada.
Miraré les mans amb més respecte.
Amb elles hem assolit la proesa de reimplantar una mà amputada en un accident de trànsit.
Ho ha fet vostè?
Després de vuit hores de quiròfan. I el braç d’una dona, que la Guàrdia Civil va recuperar en unes bardisses.
Quina sort.
La natura ens dona un marge de dues hores per poder reimplantar-lo.
Va anar bé?
Va ser fa vint anys i la dona fa servir el braç. No em va passar el que a un col·lega als Estats Units...
Què li va passar al col·lega?
Va implantar la mà fresca del cadàver d’un donant a un altre home que l’havia perdut irreversiblement...
Bon inici de novel·la...
Doncs millora: quan feia un any, l’home va voler l’amputació de la mà trasplantada.
Per què?
Explicava que la mà tenia impulsos criminals i “vol fer coses que jo no vull fer”.
Doctor, em pren el pèl?
El cas surt en revistes mèdiques. El meu col·lega va haver d’amputar la mà rebel.
Sorprenent.
Hi ha ara una epidèmia de mans trencades: després del coronavirus tots sortiu en bici... i caieu. I què fas quan caus?
Poses la mà davant.
La fractura òssia humana més freqüent és la de la canell, el radi distal.
I vostè s’ho deu passar bé.
M’encanta operar i també formar cirurgians traumatològics.
Quines virtuts convenen a un cirurgià per ser molt bo en això?
Traça manual, estudi i pràctica.
Doni-li un consell a futurs cirurgians.
El que jo vaig aprendre dels meus mestres: “Qualsevol cirurgià pot aprendre a operar, però només els bons saben quan ho han de fer. I els millors són els que saben quan no ho han de fer”.
O sigui, no embalar-se.
Convé entendre això: el teu organisme és el metge més savi de la natura.
Sí?
Reacciona per reparar teixits i recuperar funcions. Els metges només el guiem una mica, però et cures tu mateix.
Que modest.
El traumatòleg no et cura: ajuda. Sí que hem millorat materials i pròtesis, i les tècniques: avui el plasma ric en plaquetes evita algunes velles cirurgies invasives.
Un consell per cuidar els meus ossos?
Ara els teus ossos s’estan autodestruint (osteoclastos) i autoregenerant (osteoblastos): ajuda’ls amb la teva bona forma física, sense abusar del menjar i caminant molt a bon pas. Jo vaig a peu a tot arreu: tretze quilòmetres cada dia.
Per què es va fer traumatòleg?
El meu pare va morir en accident de cotxe quan jo era un tarambana de 14 anys: des d’aleshores em vaig centrar i em vaig proposar de solucionar mals. I la traumatologia els soluciona.