Quan el cel ens cau

Molts ciutadans s’han sentit en les últimes hores com Abraracúrcix, el cap del llogarret gal en les aventures de l’heroi de còmic Astèrix, que només temia una cosa en la vida: que el cel es desplomés sobre el seu cap. I és que la calamarsada que va caure dimarts a la nit en diverses comarques de Girona ha convertit la ironia del guionista francès René Goscinny en una amenaça molt real. Pedres de mig quilo a 100 quilòmetres per hora que van provocar la mort d’una nena i diversos ferits, a més de causar pèrdues abundants en edificis i vehicles. No s’havia vist mai res com això.

Fan bé els experts d’aclarir de seguida que aquests fenòmens atmosfèrics no tenen res a veure amb el canvi climàtic i que són tan esporàdics i localitzats que estan al marge de la crisi de medi ambient que pateix el planeta. Però, sens dubte, l’impacte que causen en l’opinió pública fa que hi hagi una sensibilitat més gran a favor de les polítiques de sostenibilitat. Els negacionistes del canvi climàtic continuaran dient que la calor d’aquest estiu o la sequera dels darrers mesos a Espanya és una cosa normal i cíclica, que no ho és ni de bon tros. Per això és tan important que quan ens enfrontem a un fenomen inesperat com és aquesta inusitada calamarsada, els mediambientalistes no caiguin en la temptació d’utilitzar-la com a prova de la crisi climàtica. Una cosa es la convergència al mateix temps de la sequera de la Xina amb les inundacions del Pakistan i una altra de molt diferent és la calamarsada de les últimes hores. A nivell particular, lluny de les precisions dels científics, sí que val la pena destacar que fa temps que les calamarsades van deixar de ser una cosa divertida que feia gaudir els més petits i s’han convertit ara en una amenaça que fa que quan apareguin el més assenyat sigui posar-se a cobert.

Al capdavall, la conseqüència és que no havíem parlat mai tant del clima com ara, la qual cosa no deixa de ser positiva perquè contribueix a la conscienciació general. Però les pedres que han caigut aquestes últimes hores no són fruit del canvi climàtic.