La Vanguardia (Català-1ª edició)
Alemanya homenatja Gorbatxov pel seu paper crucial en la reunificació
“Va mostrar que un estadista pot canviar el món”, diu Merkel, que va créixer a l’RDA
La mort de Mikhaïl Gorbatxov, el reformador soviètic que amb la seva manera de procedir va facilitar el final de la guerra freda, ha despertat genuí dol i homenatge a Alemanya per la seva contribució decisiva a la caiguda no-violenta del mur de Berlín, el 1989, i a la reunificació alemanya, un any després.
“M’inclino davant un gran estadista”, va dir el president federal, Frank-Walter Steinmeier, en un comunicat de condol. “Alemanya està vinculada a ell per agraïment a la seva contribució decisiva a la unitat alemanya, per respecte al seu valor en l’obertura democràtica i en la construcció de ponts entre l’Est i l’Oest i en el record de la seva gran visió d’una casa comuna i pacífica d’Europa”.
Gorbatxov era el líder màxim de l’URSS quan van tenir lloc esdeveniments clau per a Alemanya. “No oblidarem que la perestroika [reestructuració] va fer possible que Rússia pogués intentar emprendre l’establiment d’una democràcia, que la democràcia i la llibertat fossin possibles a Europa, que Alemanya pogués unificar-se, que el teló d’acer desaparegués”, va dir el canceller alemany, Olaf Scholz.
“Ha mort en un moment en què no només la democràcia a Rússia ha fallat –va lamentar Scholz–, sinó també quan Rússia i el president rus, Putin, caven noves tombes a Europa i han començat una guerra terrible contra un país veí, Ucraïna”.
L’excancellera Angela Merkel, nascuda a Hamburg però criada a l’antiga República Democràtica Alemanya (RDA), va emetre una emotiva nota d’elogi amb referències històriques i personals. “Ell va mostrar amb el seu exemple com un sol estadista pot canviar el món per bé –va escriure la democristiana–. Mikhaïl Gorbatxov també em va canviar la vida de manera fonamental. No l’oblidaré mai”.
Angela Merkel, de 68 anys, en tenia 35 quan va caure el mur de Berlín. Vivia i treballava a Berlín Est. “Encara avui puc tornar a sentir la por que vaig tenir amb moltes persones a l’RDA, la por de si quan el 1989 cridàvem ‘Nosaltres som el poble’ els tancs es tornarien a engegar com el 1953”, va recordar l’excancellera, amb referència a les marxes de ciutadans germanoorientals contraris al règim comunista, que es desenvolupaven sota aquest lema.
En efecte, el juny del 1953 carros de combat soviètics havien rodat per carrers de l’RDA per reprimir una vaga d’obrers de la construcció que va derivar en aixecament generalitzat contra el Govern, aixecament que va ser neutralitzat.
Però res d’això no va passar el 1989. Gorbatxov no va intervenir per evitar la caiguda del Mur ni l’enfonsament de l’RDA els mesos següents. “Hi teníem mig milió d’homes estacionats, armats fins a les dents. La màxima concentració d’armes, forces militars ben ensinistrades, tancs, armes nuclears... –explicaria el mateix
Gorbatxov el 2009 en una entrevista a la televisió canadenca CBC recollida ahir per l’agència Reuters–. Si haguéssim donat aquella ordre, hauria estat un error que podia haver portat a una catàstrofe, que podia haver acabat en una tercera guerra mundial”. El 1990 Mikhaïl Gorbatxov va ser guardonat amb el premi Nobel de la Pau per “haver posat fi pacíficament a la guerra freda”.
Sense el seu coratge, va sostenir Merkel, “la revolució pacífica de l’RDA no hauria estat possible”. L’excancellera va concloure: “Més encara, va permetre que una Alemanya reunificada es convertís en membre de l’OTAN”. L’RFA (Alemanya de l’Oest) ho era des del 1955, i, malgrat que Gorbatxov es mostrava partidari de la reunificació, descartava al principi que la nova Alemanya fos membre de l’Aliança Atlàntica.
L’estiu del 1990 el canceller Helmut Kohl va anar a Moscou i al Caucas a entrevistar-se amb Gorbatxov, i tots dos van llimar les últimes diferències. El setembre d’aquell any es va firmar el tractat 2+4 entre les dues Alemanyes i les quatre potències vence
“Ha mort en un moment en què la democràcia a Rússia ha fallat”, afirma el canceller Olaf Scholz
dores de la Segona Guerra Mundial (França, Regne Unit, Estats Units i Unió Soviètica), que va permetre la reunificació d’Alemanya, el 3 d’octubre del 1990.
En aquella època, als països satèl·lit de l’esfera soviètica, la societat que es despertava i els partits i grups democràtics que sorgien es van beneficiar que Gorbatxov no recorregués a la repressió violenta. Però aquell record positiu a Alemanya i gran part de l’Europa de l’Est contrasta amb el que tenen del difunt líder els països bàltics, aleshores part de l’URSS i contra els quals Gorbatxov sí que va enviar força militar. Lituània, Letònia i Estònia es van independitzar a principis del 1991. Mesos després, el 25 de desembre d’aquell mateix any, Mikhaïl Gorbatxov va renunciar a la presidència de la Unió Soviètica, que aquell mateix dia va deixar d’existir. ●