El convidat indiscret del Fòrum

Gorbatxov va visitar diverses vegades Barcelona i va deixar constància de la seva condició de geni i figura per a disgust de l’alcalde Clos

Després d’aquella fugaç visita preolímpica de l’octubre del 1990, en què es va passejar per les instal·lacions de Montjuïc lluint un Cobi a la solapa, Mikhaïl Gorbatxov va expressar la voluntat de tornar a Barcelona amb més calma, com un turista qualsevol, sense els rigors del protocol que tenalla el màxim mandatari d’un dels països més poderosos de la terra.

Ho va aconseguir en part almenys un parell de vegades, la primera el 1994, ja com a expresident de la Unió Soviètica, i la segona com a estrella convidada del Fòrum Universal de les Cultures, el 2004, quan viatjava pel món cobrant uns bons honoraris i reclamant una “perestroika global” capaç de fer front als tres grans reptes de futur de la humanitat: la pobresa, la inseguretat i la destrucció del medi ambient.

Acompanyat de la seva inseparable Raïssa i amb l’entusiasta alcalde Pasqual Maragall com a cicerone, tres anys després de la dissolució de l’URSS i de la seva dimissió, Gorbatxov es va amarar de la Barcelona que havia deixat enrere els Jocs del 1992 en una visita en què el van meravellar el monestir de Pedralbes, el Saló del Tinell i les vistes que li va oferir la ciutat des de la planta 31 de la torre Mapfre. L’expresident va deixar per al record una conferència –presentada per l’editor de La Vanguardia, Javier Godó– en què va defensar la creació d’un “sistema europeu de seguretat estable i durador” i va valorar l’exemple que l’Espanya de la restauració democràtica podia aportar a la complicada transició al seu país.

Si els Jocs Olímpics van marcar el principi de la relació entre Gorbatxov i la seva admirada Barcelona, un altre esdeveniment local amb ínfules d’universalitat hi va posar el punt final amb un regust amarg. El Nobel de la Pau del 1990 va protagonitzar el 2004 un dels moments estel·lars del primer Fòrum Universal de les Cultures. En una roda de premsa amb el llavors alcalde, Joan Clos, Gorbatxov va sortir del guió i, en un rampell de geni i figura, es va atrevir a retreure en públic al seu desconcertat amfitrió que es negués a respondre a un periodista que havia interpel·lat el batlle per les crítiques del seu segon tinent d’alcalde, el republicà Jordi Portabella, a alguns aspectes de l’organització del Fòrum. L’“Això avui no toca” de Clos va disgustar sobre manera Gorbatxov, que va etzibar a l’alcalde un “necessitem democràcia també en aquesta sala” que va sonar com una gran bufetada al polític socialista i com a música celestial per a una oposició que es delectava pensant en el desgast que l’invent del 2004 estava provocant en el principal partit de govern de la ciutat. ●