La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’ONU censura Espanya per vulnerar drets polítics a líders del procés
Nou revés al jutge Llarena per la suspensió de Junqueras, Romeva, Turull i Rull
Al jutge que va instruir la causa del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, se li acumulen els revessos internacionals després dels successius fiascos amb les euroordres i els retrets reiterats contra la presó preventiva dels encausats plantejats pel Grup de Treball de Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària.
Aquesta vegada el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, en una resolució publicada ahir, considera que Espanya va vulnerar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics del 1966 quan va suspendre els drets i deures de representació parlamentària de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i dels exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, abans de ser condemnats. Els quatre polítics, amb cinc líders independentistes més –tots en presó preventiva en aquell moment– van ser processats per Llarena el març del 2018 pel delicte de rebel·lió, que exigeix un alçament violent, i al juliol van ser suspesos com a diputats en aplicació de la llei d’Enjudiciament Criminal, que permet la suspensió de funcionaris públics només quan se’ls acusa de rebel·lió.
El comitè considera que la suspensió va constituir una violació de l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que garanteix el dret de tots els ciutadans a ser elegits per a càrrecs públics. La resolució subratlla que aquest dret “constitueix l’essència del govern democràtic” i, malgrat que reconeix que hi pot haver certes limitacions, considera que la restricció imposada per la justícia espanyola va ser injustificada. El dictamen destaca que finalment els quatre polítics, que van presentar la demanda el 18 de desembre del 2018, van ser condemnats l’octubre del 2019 pel delicte de sedició, que no implicava violència. El comitè conclou que “una aplicació del dret intern que, de manera automàtica, doni lloc a la suspensió dels càrrecs electes, per presumptes delictes basats en accions públiques i pacífiques, anteriorment a l’existència d’una condemna, impedeix una anàlisi individualitzada de proporcionalitat de la mesura i, per tant, no es pot considerar que compleixi els requisits de raonabilitat i objectivitat”, que, a parer seu, han de complir aquestes restriccions.
“El comitè va fer un pas important afirmant que les salvaguardes contra restriccions dels drets polítics s’han d’aplicar amb més rigor si aquestes restriccions tenen lloc prèviament, i no posteriorment, a una condemna per un delicte”, va dir ahir Hélène Tigroudja, membre del comitè.
La decisió té més efectes polítics que no pas jurídics, atès que els dictàmens d’aquest comitè no són vinculants, però sí que es considera que han de ser tinguts en compte pels signants del pacte invocat (entre els quals Espanya). Segons el comitè, en aquest cas, el seu dictamen condemnatori sobre el fons de la demanda constitueix una reparació sufi
El Comitè de Drets Humans creu que la mesura no tenia la raonabilitat i objectivitat requerides
Dos dels 17 membres de l’òrgan discrepen del dictamen i veuen “raonable i oportuna” la restricció acordada
cient. Tot i això, destaca que Espanya “ha de prendre totes les mesures necessàries per evitar que hi hagi violacions semblants en el futur”.
Dos dels 17 membres del comitè discrepen del dictamen i insisteixen que l’actuació dels tribunals espanyols va ser “raonable i oportuna”. José Santos Pais, de Portugal, i Wafaa Bassim, d’Egipte, subratllen que Junqueras i els tres exconsellers van actuar en contra de la llei i van desatendre les resolucions del Tribunal Constitucional. “Els seus drets van ser restringits perquè van recórrer a mitjans il·legals en lloc de les vies constitucionals disponibles per reformar la Constitució”, assenyalen els dos experts. A parer seu, la mesura va ser “raonable, necessària, proporcionada” i “previsible”. ●