La lluita de Gorbatxov per la llibertat

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

Mikhaïl Gorbatxov, darrer president de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, traspassat abans-d’ahir als 91 anys, pertany a una rara espècie de polítics, que quan manen aconsegueixen que el seu país avanci pel camí de la llibertat i que el món sencer atenuï els riscos de conflicte global. Només per això, mereix la gratitud i el record emocionat dels seus compatriotes i, també, el de tots els habitants del planeta. La premsa occidental l’ha qualificat, en morir, com una de les grans figures polítiques de l’últim quart del segle XX, si no la més gran.

Les aportacions de Gorbatxov (Stàvropol, 1931-Moscou, 2022) són nombroses i de gran importància. Des que el 1985 va ser elegit secretari general del Partit Comunista, Gorbatxov, herald de la glàsnost i la perestroika, va emprendre un seguit de reformes, graduals però de molta repercussió, que no va poder culminar i que van acabar propiciant que l’apartessin del poder el 1991. Tot i això, aquestes polítiques van modificar en gran manera la Unió Soviètica –fins al punt de dur-la a la dissolució–, desdibuixarien la seva influència en els anomenats països de l’Est i donarien curs a successives independències, del Bàltic als Balcans. En l’escena internacional, la política de Gorbatxov va portar, doncs, la caiguda del teló d’acer i va posar fi a la guerra freda –que durant anys havia enfrontat el bloc occidental i el comunista–, va reduir particularment el risc de xoc nuclear i va posar el colofó a tres lustres de desastrosa invasió militar soviètica a l’Afganistan.

Aquestes polítiques, guiades pel desig d’obrir una nova fase, més lliure a la Unió Soviètica i més cooperativa en les relacions amb Occident, li van valdre a Gorbatxov la simpatia dels principals líders nord-americans, britànics o alemanys. Malgrat això, van tacar la seva imatge a l’interior de la Unió Soviètica, que es va desfer sota el seu mandat, conduint-la al que més d’una vegada Vladímir Putin ha qualificat com “la gran catàstrofe geopolítica del segle”. L’opinió pública russa que encara enyora l’ara desmembrat poder soviètic continua sent crítica amb Gorbatxov. Una enquesta datada l’any passat assenyalava que un 70% dels seus compatriotes considerava que Gorbatxov havia portat Rússia en la direcció equivocada.

És veritat que Gorbatxov, sempre a la recerca de més llibertat per als seus, va contribuir decisivament al final de la Unió Soviètica. També ho és que les reformes econòmiques que va impulsar no van arribar on pretenia. Però així mateix ho és que va ser de resultes de l’intent de cop d’Estat protagonitzat pels nostàlgics del comunisme el 1991 i de l’ascens al poder de Boris Ieltsin que la sort econòmica de Rússia es va torçar dolorosament. Perquè va ser durant els anys de Ieltsin al poder (1991-1999) quan va començar a consolidar-se la presa del Kremlin per part de l’antic KGB i a perfilar-se un sistema econòmic en el qual la nova oligarquia es va apropiar de la banca, l’energia, les matèries primeres i les finances, contribuint a configurar un règim marcat per la desigualtat, la corrupció i la repressió. Al capdavant d’aquest nou sistema, en què les llibertats promogudes per Gorbatxov s’han vist restringides severament, es troba Putin d’ençà que l’any 2000 va arribar per primera vegada a la presidència.

I és precisament veient la deriva autoritària de Putin, la manera com retalla les llibertats dels russos o la insensata invasió militar d’Ucraïna que la figura de Gorbatxov s’engeganteix i adquireix una dimensió més gran en la història global recent. Amb ell Rússia va viure una il·lusió de llibertat, després esvaïda. I el món, avui de nou un vesper, va semblar un lloc més pacífic i prometedor. ●

El líder finat va reformar el seu país i va millorar les relacions internacionals