Fracassa el control dels lloguers

Al seu moment ja vam dir que les lleis per frenar les pujades del lloguer, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, provocarien l’efecte contrari. Malauradament el vaticini s’ha complert. Els topalls als increments dels lloguers i la resta de mesures administratives han reduït el parc d’habitatges de lloguer, ja sigui perquè es construeixen menys o perquè els propietaris han optat per tenir els pisos buits o posar-los a la venda. Paral·lelament, tot i això, ha crescut la necessitat de llogar pisos per l’augment de la població i, especialment, per la recuperació del turisme. La coincidència de l’augment de la demanda amb la restricció de l’oferta ha tingut l’efecte de provocar un encariment desmesurat del preu dels lloguers –sobretot a Barcelona–, que s’han apujat un 20% en un any. L’increment mitjà a Espanya ha estat del 7,4%, per bé que a set localitats turístiques de la costa ha superat el 30%.

L’única solució per resoldre el problema de l’habitatge a Espanya, i per descomptat a Catalunya, és la construcció massiva de pisos de lloguer a preu assequible per a les rendes baixes i mitjanes. Poden ser de construcció nova o procedents de la rehabilitació de pisos antics. També és necessari, per incrementar l’oferta de pisos de lloguer, l’establiment de més garanties als propietaris, així com implantar deduccions fiscals, en lloc de les reglamentacions restrictives existents. Tots els experts han repetit aquestes recomanacions una vegada i una altra des de fa anys. Però les autoritats, tant locals com estatals, es fan els desentesos. Per què passa això quan la falta d’habitatge és un dels problemes més greus del país, que atempta contra la Constitució i que perjudica, precisament, els més joves i la formació de noves parelles, amb el consegüent impacte en la baixa natalitat, que és un altre dels greus problemes de la societat espanyola?

En vista del fracàs de les lleis aprovades al seu dia per intentar frenar el preu dels lloguers, que van ser venudes amb una enorme demagògia com la gran solució, potser és hora de començar a exigir responsabilitats polítiques i que la societat es mobilitzi per reclamar solucions. No es pot acceptar que en ple segle XXI hi hagi a les grans ciutats tants o més rellogats com en l’època de la postguerra, a preus que haurien de ser els d’un lloguer normal.

Tornem a insistir: cal impulsar un gran pacte per l’habitatge entre les administracions públiques i el sector privat per a la construcció massiva de pisos de lloguer a preus assequibles. És urgent i prioritari. ●

Els preus es disparen per la reducció de l’oferta d’habitatges disponibles