La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Ens metrallaven des del cel”
A la Bisbal d’Empordà van veure amb por els deu minuts de tempesta de pedres que els va sorprendre dimarts
Un senyor amb barret blanc d’ala ampla, mascareta quirúrgica negra a la barbeta i una crossa va arribar al migdia a la terrassa de la cafeteria El drac i va dir: “Tinc un parell de pedres al congelador”. Aquest home, veí de la Bisbal d’Empordà i d’edat avançada, no havia vist mai caure del cel unes pedres d’aquesta envergadura. “Per si hi ha algú que no em creu, en tinc a la nevera”.
Al seu voltant, amb el cafè amb llet, els parroquians seguien a primera fila les tasques dels Bombers de la Generalitat, que durant tota el dia van treballar per sanejar els elements de les façanes dels edificis, afectats per la tempesta de gel que dimarts a la tarda va deixar el terrible balanç d’una menor de 20 mesos morta. La criatura era amb el seu pare al pati de casa seva quan una de les pedres li va impactar al cap, que li va provocar lesions greus, i no es va poder recuperar a l’hospital Josep Trueta, on va ser traslladada d’urgència.
“Mira, el pare, la mare i la nena”. La Sara mostrava al telèfon una fotografia de fa poc de la família, procedent d’Hondures, però que ja fa anys que viu a la Bisbal. “No soc capaç d’imaginar-me com es deuen sentir”, explicava consternada la dona, treballadora de la cafeteria, convertida durant el dia d’ahir en el centre improvisat de reunió d’una localitat commocionada pel que ha viscut.
“Semblava que ens estaven metrallant des del cel. Però tampoc no podies mirar cap amunt, perquè les pedres feien molt mal”, comentava des de la barra, menjant-se un entrepà de fuet, un altre veí. El bar està ubicat al carrer principal, al costat de l’Ajuntament, i té una gran terrassa sota uns porxos d’obra que van servir de refugi improvisat per a les desenes de persones a qui la calamarsada els va agafar de sorpresa, cap a dos quarts de vuit de la tarda de dimarts. “Molts ploraven de por. Els vehicles que circulaven s’aturaven perquè es trencaven les llunes i es tallaven amb els vidres”, va explicar una altra de les treballadores de la cafeteria.
Cap dels vehicles estacionats o que circulaven pel poble van poder salvar les llunes dels impactes. Els ocells van tenir el mateix destí, i els seus cossos jeien ahir als dos costats de la riera del passeig de Marimon Asprer. El bombardeig no va durar més de deu minuts. La gent encara va tardar a sortir, per si les pedres tornaven a caure. Ni tan sols va ploure. El cel llançava amb força pedres de gel que sortien d’un gran núvol negre que va enfosquir sobtadament l’escenari. A mesura que els veïns van començar a sortir dels seus refugis, van descobrir el camp de batalla on va quedar sumit el poble. I els danys. Molts dels ferits van anar cap al centre d’atenció primària, on van atendre gairebé mig centenar de persones amb hematomes, cops i alguna ferida oberta i talls per culpa dels vidres. D’altres se’n van anar fins al servei d’urgències de l’hospital de Palamós.
Una veïna de Corçà, a qui la pluja de projectils la va agafar tornant a casa del passeig amb el seu gos, es va acostar ahir al matí a la Bisbal per veure la seva germana, a qui les pedres van destrossar les teules de la teulada de la casa. “A Corçà, Vulpellac, Forallac i la Pera les pedres també han fet mal, sobretot als camps i a les granges d’animals”, va explicar.
A les portes de l’oficina d’asse
La víctima de vint mesos era amb el seu pare al pati de casa seva quan una pedra li va impactar al cap
gurances Llandrich Feixas es va anar formant una cua cada vegada més llarga i silenciosa de veïns amb imatges dels danys als telèfons que esperaven el seu torn per presentar un informe.
Durant els pròxims dies algunes voreres continuaran tancades al pas. La policia de la Bisbal d’Empordà i els Mossos les han precintat pel risc que suposen algunes teules i alguns elements de les façanes per la possibilitat que torni a ploure amb força o comenci a bufar la tramuntana. ●