La Vanguardia (Català-1ª edició)
El revés (emocional) del setembre
Com cal adaptar-se a les noves rutines després de les vacances d’estiu
Malestar, apatia, dificultat per dormir, tristesa... La tornada a la rutina i a la feina després de setmanes de vacances i desconnexió pot provocar alguns d’aquests símptomes del mal anomenat –perquè no està definit com a trastorn– síndrome postvacacional. Aquest malestar, que afecta un terç dels espanyols, és provisional i se’n poden minimitzar els efectes.
“És com frenar en sec el cotxe”, fa broma Xavi Montero, membre de la secció de Psicologia de les organitzacions i del treball de la UOC. “Estar de vacances ens aporta plaer”, apunta Dolors Liria, experta en salut professional i vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Viatjant o quedant-nos a casa, el període vacacional ens treu del dia a dia i de moltes obligacions, i “deixar aquest estat per tornar a la rutina als humans ens costa”, resumeix la psicòloga. Tant és així que entre un 30% i un 40% de la població ho pateix, segons la responsable del grup de Psicosociologia de Fremap, Olga Merino. “No ens posem despertador, anem a dormir tard i ens despressuritzem”, explica Enric Soler, psicòleg relacional i tutor dels estudis de psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). I com més forta és la desconnexió, més costarà de “connectar” amb la feina, resumeix.
Els símptomes
El primer que s’ha d’identificar són els símptomes –o “procés d’adaptació”, com prefereixen dir-ne alguns experts–. Apatia, tristesa, incapacitat de gaudir dels últims dies de vacances, dificultat per dormir, estrès, ansietat, angoixa o estar de mal humor són alguns dels aspectes que ens poden alertar que estem sota els efectes de la síndrome postvacacional. Malgrat que, de fet, és un simple procés d’adaptació de la temporada de descans a la de feina.
Però si el temps de vacances no ens ha servit per descansar o no tenim una bona situació laboral, els símptomes poden anar in crescendo cap a un malestar més gran en què hi destaquen les somatitzacions, les alteracions gastrointestinals o els pensaments pessimistes, explica Liria. A més, aquest procés d’adaptació pot ser més o menys costós en funció de la personalitat. “Si ets més rígid, et costarà més, però si ets una persona que deixa fluir, no cal que pateixis”, resumeix Soler.
Més dur si les vacances són llargues o després de la pandèmia?
La desconnexió del dia i, per consegüent, l’aparició de símptomes es pot accentuar si estem moltes setmanes de vacances. La pandèmia també ha afectat. “Venim de confinaments i de dos estius amb preocupacions i sembla que aquest any molts l’han aprofitat a consciència”, detalla Soler. Liria dona suport a aquesta idea i assegura que molta gent “ha gaudit per aquest estiu i pel passat” i que això pot fer una mica més feixuga la tornada. En aquest sentit, la psicòloga apunta que una part rellevant ha pogut gaudir després del sobreesforç laboral que ha suposat la pandèmia, que ens ha fet arribar “justos” a l’estiu.
La tornada a la normalitat d’aquest estiu del 2022 pot ser com la del 2019, amb l’“agreujant” de les notícies que auguren que la tardor “serà un desastre”, lamenta Soler.
D’aquesta manera, és del parer que la veritable costa amunt és la del setembre, perquè al retorn a la normalitat se li afegeixen, per exemple, les despeses escolars i la necessitat d’omplir neveres. Malgrat que considera que la síndrome afecta més les persones eufòriques que “aquest estiu ho han cremat tot” que no pas les previsores.
És passatger
La majoria de vegades la simptomatologia desapareix aproximadament al cap d’una setmana d’haver tornat a la feina si som en un entorn laboral on treballem de gust.
Què hi podem fer?
El consell més generalitzat dels especialistes és no atabalar-se davant aquesta nova etapa. També és òptim dedicar uns dies a adaptar-se a la nova rutina. “Sempre és millor frenar de manera gradual que no pas fer una frenada en sec”, explica Xavi Montero. Deixar uns dies entre la tornada a casa (si hem estat fora) i la tornada a la feina ens permet anar “connectant” i fer una adaptació progressiva, explica Liria. De la mateixa manera que es planifiquen les vacances, és important fer-ho amb la tornada a la rutina: preparar la desacceleració, com defineix Montero.
A més, entre tres i cinc dies abans del retorn a la feina és bo anar-se adaptant a l’horari laboral. I és interessant deixar tancats tots els temes referents a les vacances, les maletes incloses, explica Soler. “Cal anar preparantse i assumir que serà un procés curt”, resumeix .
Parlar amb els companys sobre les vacances també pot servir per a l’adaptació com a “ritual de trànsit”, apunta Liria. Pensar que després de les vacances ja no hi ha res pot dificultar-ne el retorn, però considera important “reconnectar amb el plaer de tornar a la feina”.
La feina no és l’enemic
La confrontació entre la feina i les vacances fa l’efecte que és al darrere de moltes de les angoixes a l’hora de reincorporar-se a l’oficina, però els experts asseguren que es tracta d’un mal plantejament. “Sense la feina no hi ha vacances”, explica Montero. El psicòleg pensa que el que hauria d’imperar és més aviat el pensament que “la feina és la vida quotidiana”. ●