La Vanguardia (Català-1ª edició)
Educació ofereix als docents reduir una hora lectiva a canvi de pau social
Els sindicats, amb aturades previstes el 7 i el 28, donaran una resposta aquesta tarda Hipra comença l’assaig clínic per estudiar la seva vacuna anticovid com a reforç
El Govern va oferir ahir als sindicats d’educació una nova proposta per desencallar el tens conflicte que es manté en el sector educatiu i que es va originar al febrer arran de l’anunci de l’avançament del calendari escolar. Quan el curs està a punt d’iniciar-se i amb dues vagues anunciades, el 7 i el 28 de setembre, convocades pels set sindicats, el departament ha ofert la reclamació estrella dels sindicats: reduir l’horari lectiu de tots els professors a partir del pròxim 1 de gener del 2023. Aquesta mesura suposa la contractació de 3.500 professors d’infantil, primària i secundària amb un cost de 170 milions d’euros.
La conselleria es va mostrar “molt esperançada” amb la proximitat de l’acord per començar les classes amb normalitat. “Crec que serà molt difícil que la resposta sigui un no, perquè els sindicats sempre han expressat que aquesta és la seva ‘línia vermella’ i, per tant, creiem que podrem donar sortida a la qüestió tan important com reivindicació de tots els sindicats”, va indicar Patrícia Gomà, secretària general d’Educació.
Per la seva banda, els sindicats implicats –Ustec·Stes, CC.OO., la UGT, IntersindicalCSC, Professors de Secundària Aspepc·Sps, CGT i Usoc– van informar que estaven valorant l’oferta i que donarien resposta al departament en una reunió que se celebrarà aquesta mateixa tarda. Van recordar, no obstant això, que malgrat que se satisfà la reivindicació principal sobre l’hora lectiva, era per a l’1 de setembre i no per l’any que ve. Mentrestant, mantenen les mobilitzacions previstes; la primera és l’aturada convocada per dimecres 7, quan comença el curs als instituts de secundària i FP. “Durant el dia d’avui, els claustres rebran un manifest en què demanem que s’adhereixin en suport a les mobilitzacions per una educació pública i de qualitat”, van publicar en un comunicat conjunt.
L’oferta del departament es concreta al sector públic i proposa de reduir una hora el temps lectiu dels professors, és a dir, les hores de classe a l’aula en contacte amb els alumnes, perquè la dediquin a preparar les classes o coordinar-se. Actualment són 23 a infantil i primària i 19 a secundària. Això permetria recuperar l’horari anterior a la crisi econòmica del 2010 quan hi va haver les retallades laborals.
La mesura seria aplicable per als docents de totes les etapes a partir de l’1 de gener del 2023. Suposaria la contractació de 1.463 mestres de primària i 2.009 professors de secundària, amb un cost de 170 milions d’euros.
Fins ara, Educació oferia planificar aquesta mesura reduint l’hora lectiva a primària al setembre, i a secundària el curs que ve, i ho condicionava a l’aprovació dels pressupostos generals. “Tot alhora no és possible”, insistien al Govern per la quantia de la partida.
Ara aquest condicionament pressupostari desapareix. “S’ha obert una oportunitat per al pròxim exercici 2023, amb la possibilitat que la Generalitat tingui més recursos en el seu pressupost i incrementi el seu sostre de dèficit”, va explicar Gomà.
El Govern espanyol va flexibilitzar a finals de juliol l’objectiu de dèficit de les comunitats autònomes i va augmentar el límit de despesa no financer. Fonts del departament asseguren ara que si hi ha acord “es farà”, suggerint el compromís adquirit pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat. ●
Hipra, la multinacional farmacèutica d’Amer (Selva), començarà a finals d’aquest estiu un assaig clínic, amb la participació de 200 voluntaris i que es durà a terme en deu hospitals espanyols, entre els quals el Gregorio Marañón, La Paz i el Príncipe de Asturias, a la Comunitat de Madrid, per estudiar la seva vacuna contra la covid com a quarta dosi.
Segons ha informat l’hospital Clínic, un altre dels centres participants, es tracta d’ampliar els estudis. A hores d’ara aquesta vacuna està en procés de revisió contínua per l’Agència Europea del Medicament (EMA), el pas previ a l’autorització de la comercialització. Segons Hipra, la tecnologia que s’ha fet servir permet una gran versatilitat per adaptar-la a noves variants del virus.
La vacuna de la biotecnològica catalana es provarà en 200 persones adultes i es continuarà avaluant la seguretat, tolerabilitat i eficàcia de la dosi de reforç. Es farà en un grup de persones vacunades amb tres dosis de Comirnaty (Pfizer) o amb dues dosis de la vacuna Comirnaty a més del booster de la vacuna d’Hipra. A aquests dos grups se’ls administrarà la quarta dosi d’Hipra i els resultats es compararan amb els obtinguts en un grup de persones vacunades amb tres dosis de Comirnaty. El seguiment es farà durant 30 setmanes.
Qui vulgui participar en l’assaig ha d’haver rebut tres dosis de Comirnaty (Pfizer, la darrera administrada entre els últims 6 i 12 mesos) i no ha d’haver passat la covid. Cada hospital ha habilitat un lloc als seus webs per a les inscripcions dels voluntaris. ●
La conselleria apunta que satisfà una de les reivindicacions estrella i veu “molt difícil” un rebuig